L’unionista Jaume Duch és un alt funcionari del Parlament Europeu. La seva tasca és doble, per una banda és portaveu de l’Eurocambra i per l’altra exerceix també de director general de comunicació. Malgrat haver forjat carrera com a funcionari sense estar vinculat de manera implícita a cap partit, Duch i Guillot va formar part de les joventuts d’Unión Centro i Democrático (UCD) capitanejada per l’exfalangista Adolfo Suárez a principis dels 80.
Malgrat ostentar aquests càrrecs de rellevància política, Jaume Duch no ha tingut cap mena de recança a l’hora de criticar el procés. Una conducta que podria no ser l’adequada.
Ha vulnerat Jaume Duch el Codi de Conducta del PE?
Els funcionaris del Parlament Europeu es deuen a un Codi de Conducta molt clar. Els treballadors públics de l’Eurocambra han de mostrar en tot moment “imparcialitat i independència”. De fet, la norma els obliga a una “independència enfront de les autoritats nacionals, inclòs l’Estat del qual és nacional, les forces polítiques i els grups de pressió”. Fins i tot, s’especifica que el funcionari “haurà d’ocupar les seves funcions i regir la seva conducta tenint com a única guia l’interès de les Comunitats, sense sol·licitar ni acceptar instruccions de cap govern, autoritat, organització o persona aliena a la seva institució”
Però sovint Juame Duch ha expressat opinions personals contràries al procés català i que es podrien arribar a confondre amb una posició oficial del PE. A més, celebrar i vantar-se d’haver contribuït a aturar-lo, després del debat que l’Eurocambra va mantenir sobre Catalunya el 4 d’octubre passat. Va arribar a assegurar que “va marcar un abans i un després en les pretensions d’aconseguir suport europeu dels que pretenien prendre vies contràries a l’ordenament constitucional espanyol”.
Fins i tot, podria haver influït gràcies al seu càrrec en la transcripció i traducció interessada que va fer el servei de traducció a l’espanyol de l’Eurocambra que depèn directament d’ell. Es tractava d’un debat que hi va haver al comitè de peticions arran d’una denúncia contra la immersió lingüística a Catalunya. L’eurodiputat d’ERC Josep M. Terricabras va denunciar enfadat que la nota de premsa sobre el debat distorsionava els arguments en favor de la immersió que s’hi havien exposat.
Caçat a un ‘guateque’ del PPE
Però encara més flagrant és com podria haver-se saltat un altre article del Codi de Conducta del PE per als seus funcionaris. Concretament el que parla del “Deure de reserva” que planteja “la qüestió de l’obligació general de reserva en virtut de la qual el funcionari o agent, conservant la llibertat d’expressió i d’opinió consagrada en els drets humans fonamentals, ha d’observar certa moderació i comportar-se en qualsevol circumstància amb mesura i correcció”.
Resulta que Jaume Duch entra en ple conflicte d’interès en el moment en què participa el març del 2018 en el Bureau del Partit Popular Europeu a València. La seva presència en aquell moment no va transcendir però unes fotos que ha rebut La República així ho corroboren. Aquest fet podria fer inexistent la separació administrativa funcionarial i la d’ideologia política.
Una presència a la festa del PPE que encara té un gir més fosc si tenim en compte que sota el Gobierno de Mariano Rajoy, el mes de març de 2018, Jaume Duch va rebre el guardó de l’Orde d’Isabel la Catòlica, que concedeix Felipe VI.
Les explicacions de Duch
La República ha contactat amb el servei de premsa del portaveu del PE i han justificat totes les accions aquí recollides. Sobre la visita a la festa del PPE, expliquen que el portaveu ha d’acompanyar al president del PE: “si un/a president/a del Parlament Europeu decideix assistir durant una visita oficial a Espanya a un acte del seu partit, sigui quin sigui, el portaveu de la institució també l’acompanyaria”.
Sobre les declaracions personals sobre Catalunya, des del servei de premsa del portaveu asseguren que “per raons evidents el deure de reserva no s’aplica de la mateixa manera al portaveu que a altres funcionaris de la institució” i accepten que “pot haver-hi moments puntuals en què el portaveu expressi opinions personals, però en aquest cas es tracta d’això: opinions personals, i s’emeten com a tals.”
