El Ple de l’Ajuntament de les Borges Blanques ha aprovat per unanimitat una moció per declarar persona no grata al municipi el rei Felip VI i qualsevol altre representant de la monarquia espanyola, “en tant que representant d’un Estat que impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble de Catalunya”. El text també insta el consistori a “evitar participar com Ajuntament de les Borges en qualsevol acció que suposi un reconeixement de la figura de Felip VI o de la monarquia espanyola”. La moció presentada pel grup de Borges per la República ha rebut també el suport de l’equip de govern de Junts per les Borges. La sessió també ha avalat l’adhesió de l’Ajuntament al manifest de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb motiu del segon aniversari de l’1-O.
El Ple també ha donat llum verda a dos convenis de col·laboració entre el consistori i el Servei Català del Trànsit en l’àmbit de la seguretat viària, i sobre l’assumpció de les facultats de denúncia i sanció per infraccions a normes de circulació en vies urbanes del municipi.
L’alcalde Enric Mir ha explicat que, a partir d’ara i a petició de l’Ajuntament, “els Mossos d’Esquadra col·laboraran en la lluita contra les infraccions de trànsit dins del nucli urbà, i els agents d’aquest cos podran sancionar els incompliments viaris dels conductors, de la mateixa manera que ja ho fa la Policia Local”. Així, els Mossos podran efectuar a l’interior del municipi controls de velocitat, així com proves d’alcoholèmia i de detecció de drogues. Mir ha destacat que la mesura “contribuirà especialment a lluitar contra els excessos de velocitat que es produeixen en algunes vies urbanes de les Borges”.
La sessió també ha acordat demanar a Territori i Sostenibilitat que l’estació de vigilància atmosfèrica de Juneda mesuri també l’impacte industrial i del trànsit de l’entorn. D’altra banda, s’ha donat llum verda a una moció de suport a la Llei 24/2015 contra el tall de subministrament elèctric a les famílies vulnerables amb deutes, per part d’Endesa i altres companyies subministradores. També ha prosperat una moció per demanar l’anul·lació de l’ordre del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga els Mossos a protegir les seus judicials del país. Ambdues mocions han estat presentades per Junts per les Borges.
En canvi, el govern municipal ha tombat amb els seus vots en contra dues mocions de Borges per la República. La primera recamava la declaració de l’emergència climàtica al municipi i l’adhesió del consistori a la vaga pel clima del 27 de setembre passat. Des de Junts per les Borges han defensat que la majoria d’exigències ja estan recollides al Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) aprovat recentment a la capital garriguenca.
Tampoc ha prosperat la proposta de creació d’una comissió d’estudi sobre el model de la gestió del servei d’abastiment d’aigua a la població. Junts per les Borges ha recordat que el govern municipal que encapçalava ERC “va privatitzar l’aigua fa vint anys per les deficiències que es generaven amb la gestió municipal”, i ha defensat que “actualment les Borges gaudeix d’un molt bon servei que aviat es tornarà a adjudicar, amb les millors i més avantatjoses condicions possibles, per als borgencs”.
Els regidors de Borges per la República s’han abstingut en tots els punts del Ple plantejats per Junts per les Borges. El grup ha volgut mostrar així la seva protesta pel fet que “l’equip de govern, aprofitant la majoria absoluta, envia les notes de premsa dels plens abans que aquests hagin tingut lloc”. El grup de l’oposició considera que “aquesta pràctica desvirtua el Ple, com espai de debat i òrgan sobirà del municipi” perquè “ja es donen per fetes les votacions i els debats abans que es faci el ple i només s’inclouen valoracions de l’equip de govern”.
El Ple, corresponent al mes de setembre, s’ha celebrat finalment aquest dimecres tot i que inicialment estava previst per dijous passat, després que els dos grups que integren el consistori decidissin posposar-lo com a protesta per la detenció de nou membres dels CDR en diferents localitats catalanes el 23 de setembre passat.
