La Filmoteca de Catalunya reestrena aquest dissabte a la secció Klassikoak del Festival de Sant Sebastià el film ‘Érase una vez…’ setanta anys després de la seva estrena. La pel·lícula d’animació, pionera en el cinema espanyol i que adapta el conte de ‘La Ventafocs’, ha estat sotmesa a una restauració durant vuit anys que li ha permès recuperar el color i la banda sonora originals. La coincidència de la seva estrena amb el film de Disney, que va registrar-ne el títol i va obligar a estrenar-la com a ‘Érase una vez…’, va condemnar la cinta catalana d’Alexandre Cirici Pellicer i Josep Escobar a l’ostracisme, malgrat que es va projectar i va rebre un premi a la Mostra de Venècia. Només se’n va conservar una còpia en 16mm en blanc i negre.
Es tracta d’un dels primers llargmetratges d’animació espanyol, una rèplica del ‘Garbancito de la Mancha’, també creat a Barcelona tres anys abans, però de signe ideològic contrari. Si la variant quixotesca del conte del Pulgarcito exaltava els valors patriòtics de l’època de la mà de Balet i José Maria Blay Castillo -distribuïdor, durant la Guerra Civil, de documentals franquistes-, ‘Érase una vez…’ va aglutinar elements catalanistes i hi van intervenir destacats intel·lectuals, polítics, artístics i tècnics catalans.
Aquest va ser, precisament, un dels motius als quals atribueix el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, que una producció “petita i independent però molt rellevant” quedés a l’ombra de la història, sumat a la coincidència amb l’estrena de Disney.
L’adaptació catalana de ‘La Ventafocs’ de Charles Perrault va sorgir a iniciativa de Josep Baguñá, fill del fundador de revistes satíriques i de la infantil ‘Patufet’, que va desenvolupar el cinema d’animació a Catalunya quan es va acabar la Guerra Civil, amb aportacions històriques com els estudis Chamartín, un dels més importants d’Espanya.
La iniciativa, però, també va sorgir gràcies a la intervenció de Fèlix Millet Maristany, , agent d’assegurances a Madrid i mecenes de la cultura catalana tolerada en aquell moment, com a promotor de l’Orfeó Català, jocs florals, teatre infantil, traduccions de clàssics de la literatura i espectacles folklòrics. Quan es va esgotar el capital inicial dedicat a la pel·lícula, Millet hi va involucrar el seu nebot, Jordi Tusell, perquè es fes càrrec de la producció del film, que es va acabar convertint en el primer d’una llarga llista d’Estela Films.
L’equip incloïa també la presència com a cap de producció de Josep Benet, historiador i futur senador per l’Entesa dels Catalans a les primeres eleccions democràtiques del 1977, i d’Alexandre Cirici Pellicer, crític d’art i també publicista. Va ser ell qui, com a director artístic, va aportar un molt interessant rerefons pictòric inspirat en el Renaixement. El film també inclou una escena de ball, amb personatges reals, interpretada per l’Esbart Verdaguer de Manuel Cubeles.
Una producció amb significat històric
Conscients de la significació històrica de la producció d’Estela Films, la Filmoteca de Catalunya va decidir fa prop d’una dècada recuperar-la en un format el més semblant a l’original. Liderat per Luciano Berriatúa i la conservadora del Centre de Conservació i Restauració Rosa Cardona, el procés va començar amb una recerca dels colors originals aportats pels més de 100 fotogrames en 35mm originals, procedents de la col·lecció de Joan Gabriel Tharrats dipositada a la pròpia Filmoteca, així com els acetats conservats per la vídua de Josep Benet, un dels impulsors del film, a més d’altres fonts, com la col·lecció de cromos publicada a l’època.
