Demòcrates per Andorra (DA), partit de centre-dreta que governa al Principat des de 2011, ha guanyat per majoria absoluta les eleccions generals. La formació que encapçala l’actual cap de govern, Xavier Espot, ha aconseguit cinc escons en la circumscripció nacional, els mateixos que al 2019, i nou a l’àmbit territorial. Mentre, la nova candidatura de Concòrdia irromp al Consell General com a segona força amb tres representants nacionals i dos de parroquials. Per la seva banda, la coalició del Partit Socialdemòcrata Progressistes-SDP (PS SDP+) passa a ocupar el tercer lloc, amb tres escons en la circumscripció nacional. Finalment, el partit Andorra Endavant, liderat per una exdirigent de Terceravia, també obté tres representants nacionals.
D’altra banda, Liberals d’Andorra (L’A) perd els dos escons nacionals que tenia al 2019 i caldrà veure com la configuració del futur govern els permet obtenir representants territorials a Ordino i Andorra la Vella fruit de l’acord amb DA. Mentre, Acció, una escissió de L’A, n’ha assolit un per aquesta via de la coalició amb els Demòcrates a Escaldes-Engordany. A la Massana, també s’ha imposat la candidatura conjunta de Ciutadans Compromesos i la formació taronja.
DA, el partit més votat d’aquestes eleccions, ha sumat el 32,66% dels vots en la circumscripció nacional i també ha guanyat en solitari a les parròquies de Canillo i Encamp. En el sistema electoral andorrà, el partit que assoleix més vots en una parròquia aconsegueix els dos escons en joc. Així, en total, Demòcrates i les seves coalicions han obtingut disset representants al Consell General.
Mentre, el nou partit Concòrdia, liderat per Cerni Escalé, ha estat la segona força més votada en la circumscripció electoral. La formació ha aconseguit tres escons a l’àmbit nacional amb el 21,43% dels vots i dos més de la parròquia de Sant Julià de Lòria. Per darrere seu ha quedat la coalició PS SDP+, liderada per Pere López i amb el 21,05% dels vots, i Andorra Endavant, encapçalat per Carine Montaner i que ha obtingut el 16,00% dels sufragis. Així, tots dos partits han obtingut tres representants.
Pel que fa a la participació en aquests comicis, s’ha situat en el 66,95%, xifra que és un 1,37% menys a la dels mateixos comicis de l’any 2019, quan es va assolir una participació del 68,32%. D’aquesta manera, fins a 20.057 persones han exercit el seu dret a vot de les 29.958 que estaven cridades a les urnes. Aquesta participació inclou el vot judicial de 9.010 persones, tant en format electrònic com per correu postal, molt superior a les 7.141 que van emetre’l fa quatre anys.
