El Parlament de Catalunya ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei pel dret a l’habitatge aprovada al Congrés –amb l’aval d’ERC i EH Bildu– fa uns mesos.
Al recurs, publicat aquest dimarts al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), hi al·lega que la norma envaeix competències de la Generalitat i principis estatutaris com el d’autonomia financera i de despesa. S’ha presentat després que divendres ho aprovés el ple del Parlament amb el suport d’ERC, Junts i la CUP; l’abstenció de Vox, Cs i el PPC i el ‘no’ del PSC i els comuns.
Una llei inconstitucional
El recurs defensa que Catalunya té, des de 1979, “competència exclusiva” en planificació, ordenació, gestió, inspecció i control, promoció pública, regulació administrativa, normativa tècnica i d’inspecció, així com d’habitabilitat. De fet, assenyala que “totes les comunitats autònomes tenen assumida la competència exclusiva” en aquest àmbit i que el mateix TC va avalar el 2002 que correspon a la Generalitat “el desenvolupament de polítiques públiques en matèria d’habitatge, centrades a l’activitat administrativa d’ordenació i foment del sector”.
Així doncs, el Parlament defensa que correspon a la Generalitat “la planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial” i que, per tant, les disposicions de la llei que preveuen normativa i actuacions per part de l’administració estatal en aquests àmbits són inconstitucionals. En forma part, per exemple, la delimitació de zones tensades amb restriccions d’augment de preus. També considera vulnerada la competència urbanística de Catalunya.
El Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen on apuntava que part de la llei vulnera competències catalanes abans que el recurs contra la llei fos aprovat pel ple del Parlament. L’objectiu d’ERC i Junts, promotors del recurs, és que se n’impugnin els articles 2 (finalitats de les polítiques d’habitatge), 15 (dret d’accés a l’habitatge i ordenació territorial i urbanística), 16 (habitatge protegit), 17 (habitatge assequible incentivat), 18 (declaració de zones de mercat residencial tensionat), 27, 28, 29 (parcs públics d’habitatge), la disposició transitòria primera (habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública abans de l’aprovació de la llei), la disposició transitòria segona (objectius del parc d’habitatge destinat a polítiques socials) i la disposició final setena (títols competencials).
