Metsola encarrega al grup de treball sobre llengües que faci una proposta arran de la petició del govern espanyol
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha demanat al grup de treball de Llengües dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que estudiï la petició del govern espanyol de permetre l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra comunitària. Segons confirmen fonts parlamentàries, Metsola ha encarregat al grup -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- que faci una proposta tenint en compte l’impacte tècnic, logístic i econòmic que comportaria oficialitzar les tres llengües cooficials de l’Estat a l’Eurocambra. Es tracta de la primera vegada que Metsola atén la petició feta pel govern espanyol.
El moviment de Metsola arriba després que el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, fes arribar per carta a la presidenta del Parlament Europeu una nova petició perquè aquesta permeti l’ús del català, el gallec i el basc a l’Eurocambra.
Coincidint amb el ple que se celebra aquesta setmana a Estrasburg, Metsola ha traslladat aquest dilluns en una reunió de la Mesa de l’Eurocambra la petició feta pel govern espanyol. Fonts parlamentàries han explicat que la presidenta del PE ha demanat al grup de treball de Llengües dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que estudiï l’impacte, tant a nivell tècnic com econòmic, de permetre l’ús de les tres llengües cooficials i que, posteriorment, traslladin una proposta a la Mesa.
El grup de treball a qui Metsola ha encarregat l’anàlisi es va constituir el passat mes de setembre, expressament per aquesta legislatura del Parlament Europeu. Està format per cinc vicepresidents de l’Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
El grup de treball, segons expliquen les mateixes fonts, sol·licitarà la informació necessària als serveis tècnics de l’Eurocambra sobre l’impacte de l’ús del català, el basc i el gallec a nivell econòmic i logístic. El resultat d’aquest estudi serà una proposta que el grup de vicepresidents portarà a la Mesa del Parlament Europeu. Per ara, les fonts consultades han evitat pronunciar-se sobre quan es podria tenir elaborada la proposta.
Votació a la Mesa de l’Eurocambra
Per tal que l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat sigui una realitat a l’Eurocambra, la presidenta Metsola hauria de portar la qüestió a votació de la Mesa, un cop hagi rebut la proposta feta pel grup de treball que ha sol·licitat aquest dilluns.
En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vicepresidents. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la mesa i només els Verds i l’Esquerra -amb un representant cada un- s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola. Els populars i els liberals -fortament influenciats per Ciutadans en aquesta qüestió- s’hi oposaven, tot i que no es va arribar a votar mai.
Ara, amb la nova legislatura que tot just comença, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa. Una d’aquestes és la de l’eurodiputat del PSC, Javi López. Amb el control d’una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, els socialistes es mostren més optimistes. Cal, però, que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, faci el pas d’incloure la qüestió en l’ordre del dia de la Mesa perquè aquesta es pugui votar.
En tot cas, l’ús del català al plenari no significa l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea. Aquest pas, que funciona a través d’un procés paral·lel, s’ha de decidir en el marc del Consell Europeu, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió està encallada des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals. Precisament aquest dimarts se’n celebra un a Brussel·les, però com passa des que la presidència rotatòria és en mans d’Hongria, el català no és sobre la taula.
