El ple del Parlament ha aprovat la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023 amb els suports d’ERC, el PSC i els comuns, i els vots en contra de Junts, la CUP, Vox, Cs i el PPC. La cambra ha validat la llei hores després d’haver aprovat els comptes per al 2023 amb els mateixos suports. En canvi, el ple ha tombat definitivament el pla pilot de la Renda Bàsica Universal. Tot i que la Comissió d’Economia ja va eliminar l’apartat de la llei que feia referència a la RBU a través d’una esmena del PSC, els republicans havien demanat un vot particular per mantenir el pla, però finalment els grups l’han rebutjat amb només els vots a favor d’ERC, la CUP i els comuns.
En matèria fiscal, la llei de mesures incorpora algunes modificacions de caràcter tècnic pel que fa a tributs cedits per impulsar l’emprenedoria, la recerca i l’activitat empresarials. També s’amplia el tipus reduït que graven d’adquisició de l’habitatge habitual per a determinats col·lectius, com famílies nombroses, monoparentals o de persones amb discapacitat i de joves (32 anys o menys).
Pel que fa a l’àmbit administratiu, destaca l’increment de l’import de les indemnitzacions per violència masclista i la simplificació dels tràmits per rebre les prestacions econòmiques, que seran compatibles amb poder cobrar al mateix temps la Renda Garantida de Ciutadania. Així, s’elimina el requisit d’acreditar lesions o seqüeles a través d’un comunicat mèdic o sentència judicial.
El text de la llei també modifica el Fons de Transició Nuclear per incloure-hi els municipis de les Garrigues i el Segrià, que en van quedar fora després que PSC i Junts fessin una modificació exprés de la llei que regula el fons. Amb la modificació, els beneficiaris del Fons seran tots els municipis de l’àrea d’influència de la zona PENTA I i tots els municipis de menys de 12.000 habitants de la zona PENTA II. El 50% dels fons anirà als de la primera zona, i la meitat restant als beneficiaris de la segona.
El gran punt de conflicte d’aquesta llei ha estat la Renda Bàsica Universal. En un inici la norma incloïa un apartat per engegar el pla pilot tot i que ho feia sense una assignació monetària concreta, a l’espera que s’aprovés la normativa que ha de regular el projecte. Tot i això, els socialistes van registrar una esmena per suprimir la iniciativa. La Comissió d’Economia que havia de validar o rebutjar les esmenes va tombar el pla, que només va comptar amb el suport d’ERC i la CUP.
Malgrat tot, la darrera paraula l’havia de tenir el ple, ja que els republicans havien presentat un vot particular sobre la qüestió per mantenir el text tal i com estava sense l’esmena socialista, és a dir, amb el pla pilot inclòs. De totes maneres el plenari ha tornat a tombar el projecte, que ha quedat defensat només per republicans, cupaires i comuns un altre cop.
La RBU va ser un dels compromisos del Govern amb la CUP per poder comptar amb els seus vots a la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 2021. Durant el debat, els anticapitalistes han criticat l’oposició del PSC al pla pilot de la renda bàsica universal. La diputada dels anticapitalistes Montserrat Vinyets creu que “el verdader motiu” per haver fet caure l’RBU és “que no estan d’acord amb mesures verdaderament distributives de la riquesa”.
També ha considerat que els socialistes volen retallar “tot el que sigui una mesura no harmònica amb el que passa a l’Estat”. Alhora ha retret a JxCat que “no han tingut l’habilitat de veure que l’RBU era un embat en termes democràtics i de sobirania”: “Això vostès no ho han vist i és un gran error”, ho ha reblat.
A banda, el ple també ha rebutjat tres esmenes de Junts que proposaven explicitar a la llei l’aposta per la Ronda Nord, el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport del Prat.
La llei s’ha aprovat amb els vots a favor d’ERC, PSC i comuns. La diputada dels republicans Raquel Sans ha celebrat l’aprovació tant dels comptes com de la llei d’acompanyament i ha defensat que no és veritat que els pressupostos no siguin independentistes, com els ha recriminat Junts al llarg del dia. “Som independentistes, però tenim molt clar que per aconseguir la república necessitem fer-ho més forts, consolidant estructures, fent que tots els catalans visquin millor i sense que ningú es quedi enrere”, ha subratllat, afegint després que la independència i la justícia social són “dues cares de la mateixa moneda”.
Sans sí que ha recriminat al PSC i Junts que hagin bloquejat el pla pilot a la Renda Bàsica Universal i ha dit que pot entendre que no comparteixin el projecte però, en canvi, no entén que “s’oposin al coneixement i la ciència”.
Per la seva banda el diputat Jordi Riba (PSC-Units) ha centrat el seu discurs en la crítica a la prova pilot de la Renda Bàsica Universal. El dirigent socialista ha afirmat que la mesura no ha comptat “mai” amb un suport majoritari del Parlament. Riba ha afegit que el PSC no vol generar “falses expectatives” a la ciutadania, i ha titllat la CUP de “cinisme” per insistir que la Renda es pot aplicar a Catalunya.
Així mateix, el diputat socialista ha reiterat que no es poden destinar ara 40 MEUR anuals a una prova que estudiï una prestació que “el propi Govern reconeix que no es podrà portar a terme”. La prioritat, segons Riba, són les rendes condicionades com la Garantida de Ciutadania.
El diputat dels comuns Joan Carles Gallego ha advertit el Govern que vetllaran perquè l’execució dels pressupostos sigui “fidel” a l’acord signat. “Farem seguiment, no sigui cosa que per la porta de darrere es desvirtuï l’acord”, ha apuntat Gallego. També ha assegurat que, d’acord amb aquesta normativa, no es pot parlar “d’infern fiscal ni d’alta pressió fiscal” en relació amb la mitjana europea.
En canvi, Junts, la CUP, Vox, Cs i el PPC s’han oposat a la llei. El diputat Joan Canadell (Junts) ha assegurat que l’aprovació dels pressupostos i de la llei d’acompanyament demostren el “retorn” del tripartit; que Junts és “l’alternativa real”; que ERC renuncia a culminar el procés; i que el Govern retrocedeix en transparència i que té “tics autoritaris”.
Canadell també ha criticat que la mà estesa dels republicans a Junts fos “invisible”, perquè no s’ha aprovat cap esmena seva. “ERC ha dit ‘no’ a tot”, ha afegit el diputat, que ha acusat la portaveu republicana, Marta Vilalta, d'”enganyar”. El diputat també ha negat que Junts doni suport al quart cinturó, i ha acusat el Govern i ERC d’abandonar la majoria del 52% i “posar clarament la marxa enrere”.
La diputada de la CUP-NCG Montserrat Vinyets ha assegurat que la llei de mesures és un “exemple de política autonomista” i ha lamentat que no hi ha “ni una” mesura fiscal “agosarada”. En aquest sentit, ha carregat contra els comuns, que han pactat els comptes amb el Govern, per “haver fet gala” de modificar l’impost d’habitatges buits: “A la modificació només pugen 4 o 5 eurets per metre quadrat, i en el supòsit més gran de l’impost el rebaixen. Treure pit d’això no ens sembla correcte”.
Els anticapitalistes també rebutgen que s’hagi de fer cap ampliació a l’aeroport del Prat “ni per terra ni per mar”. En aquest sentit, Vinyets ha dit que “si s’ha de fer alguna cosa amb l’aeroport, és que passi en mans de la Generalitat i se suprimeixin tots els ponts aeris i vols de trajecte curt”.
Per la seva banda, el diputat Andrés Bello (Vox) ha acusat el Govern de “degenerar la funció parlamentària” i de tenir funcions “pròpies d’una república bananera”. El representant de la formació d’extrema dreta ha criticat que l’executiu presentat un projecte de llei que inclou la reforma de més de 50 lleis i que fa valdre el seu pacte amb PSC i ECP per introduir canvis en altres normes que no tenen res a veure amb els comptes. Bello ha criticat l’acord de “separatistes, socialistes i comunistes”.
Per part de Cs, la diputada Marina Bravo ha centrat la seva intervenció a retreure al PSC el seu suport als pressupostos. “Ningú diria que són oposició”, els ha retret. Alhora, ha dit que tot plegat “no ha sortit gratis, perquè el suport ja estava cobrat per avançat”, tot insinuant un intercanvi de suports entre socialistes i republicans amb els pressupostos generals de l’Estat.
Finalment, la diputada del PPC Lorena Roldán ha denunciat que a Catalunya es viu “un infern fiscal”. “Els catalans pateixen asfíxia fiscal, la Generalitat és una aspiradora de recursos que buida les butxaques dels catalans”, s’ha queixat, i ha advertit que si “se segueix matxacant els catalans a impostos arribarà un moment que no es podrà mantenir la Generalitat perquè serà insostenible”. Roldán ha criticat el pacte entre ERC i el PSC per aprovar els comptes i la llei i ha dit que l’objectiu dels socialistes “no és millorar la vida dels catalans” sinó que “només volen que Pedro Sánchez mantingui el seu ritme de vida”.
