El Parlament ha aprovat definitivament la creació de la comarca del Lluçanès, la 43a, amb 80 vots a favor d’ERC, Junts, CUP i en Comú Podem i 49 en contra del PSC-Units, Vox, Cs i el PPC. La creació del Lluçanès és una reivindicació històrica i el ‘sí’ es va imposar en una consulta feta el 2015. ERC ha reconegut els esforços i reivindicacions dels que portaven anys reclamant-ho i també ha enviat un missatge als que van votar ‘no’: “Us demanem confiança i una mica de temps, el Govern ho ha planificat amb prou cura perquè es pugui fer amb fonaments sòlids i amb garanties”, ha dit la diputada d’ERC Alba Camps. L’esmena a la totalitat de Cs no ha prosperat i la comarca serà una realitat quan la llei es publiqui al DOGC.
“Avui és un dia molt especial, d’anys d’esforços i reivindicacions per formalitzar allò que veïns dels municipis lliurement van escollir; gràcies per la vostra convicció, perseverança i per no haver defallit”. Així començava la intervenció la diputada Alba Camps en nom d’ERC. Una intervenció on també ha subratllat la validesa d’aquella consulta del 2015, tant pels vots afirmatius com els negatius. “No ens inventem res de nou”, ha dit, perquè “la comarca ja fa temps que existeix i batega”.
En nom del Govern, ha assegurat el compromís de seguir acompanyant el territori per fer la comarca “un referent” i també ha recordat persones que porten anys lluitant perquè “aquesta realitat històrica, geogràfica, cultural i social sigui també una entitat administrativa”, fent una menció especial a membres de la plataforma el Lluçanès és comarca, creada fa 22 anys, així com a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que va iniciar el tràmit.
Des de Junts, la diputada Anna Erra, ha parlat de “dia històric” i també s’ha referit als esforços i reclamacions que han permès arribar fins aquí. El partit veu bé la fórmula transitòria de la mancomunitat abans que el 2027 es constitueix formalment el Consell Comarcal. Un temps que servirà, ha dit, per analitzar bé les necessitats de la comarca i també, una oportunitat per poder sumar més municipis que ara han decidit quedar-se fora.
Des d’En Comú Podem també hi han votat a favor, tot dient que era un dret “legítim, històric i actual” però tot seguit ho ha acompanyat d’una visió crítica. Primer de tot, ha dit, per la fórmula d’urgència de la tramitació i a pocs dies de les municipals -un fet que podria portar a pensar que és “electoralista”-. També ha remarcat que aquesta llei no resol un tema pendent al seu entendre com és el debat de l’organització territorial a Catalunya que hauria de donar millors respostes a les necessitats del país.
Qui també hi ha votat a favor ha estat la CUP. La diputada Montserrat Vinyets també ha posat en valor la feina feta al territori, ha elogiat la fórmula de mancomunar serveis i ha demanat posar fil a l’agulla per fer realitat noves comarques en un futur, desenvolupar les vegueries i, sobretot, eliminar la delimitació de les províncies.
Al bloc dels que hi han votat en contra hi havia el PSC-Units, Vox, Cs i el PPC. Tots han qualificat l’aprovació de l’avantprojecte com a una mesura “electoralista” i han criticat que s’hagi escollit el tràmit de lectura única per agilitzar el procés. La diputada socialista Marta Moreta ha posat en dubte la fórmula de la creació de la mancomunitat i el paper que tindrà a partir d’ara el Consorci del Lluçanès on sí que hi ha integrats els 13 municipis que van votar sobre si volien la futura comarca. En aquest sentit, ha alertat de possibles duplicitats administratives i malbaratament de recursos. “No donarem suport a una llei feta amb presses com tot el que fa aquest govern, que no saben ni organitzar un concurs públic”, ha reblat la socialista.
Des de Ciutadans, que han presentat una esmena a la totalitat que no ha tirat endavant i que ha tingut el suport del PP, han subratllat que el país té pendent el debat territorial i ha criticat que ara el Govern creï “una comarca en diferit” perquè no tindrà un consell comarcal fins al 2027. El diputat Joan García ha criticat que la mesa hagi acceptat esmenes tècniques del projecte de llei que s’han aprovat perquè, al seu entendre, estaven fora de termini i ha alertat que això crearà un precedent.
Pel que fa a Vox, han defensat un cop més la necessitat de suprimir els consells comarcals per la despesa de recursos públics i han qüestionat la representativitat dels resultats de la consulta del 2015. Per últim el PPC ha criticat que el mapa de Catalunya es vagi modificant amb “pedaços normatius” sense que hi hagi hagut, ha dit, una reflexió global.
Entre els assistents al ple que han seguit les votacions hi havia l’alcalde d’Oristà i president del Consorci del Lluçanès, Marc Sucarrats; l’alcalde de Perafita, Ramon Casals i el de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch, així com la delegada del Govern a comarques centrals i alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol, entre d’altres com representants de la plataforma.
“Avui és un dia important. Es desencalla un tema de fa anys i ser comarca ens donarà un tracte més proper. Però tenim un sentiment a mitges perquè no hi som tots”. Així s’expressava l’alcalde d’Oristà i president del Consorci, Marc Sucarrats, abans de marxar cap al Parlament per presenciar el debat i votació en lectura única del projecte de llei de creació del Lluçanès. Per Sucarrats, encara “hi ha esperança”.
“Se’ns gira feina per muntar bé el Consell Comarcal i intentar integrar els que falten”. Menys Sant Feliu Sasserra, que va accedir a sumar-se a la mancomunitat que s’ha de convertir en l’òrgan transitori fins la creació del nou Consell, la resta – Sant Boi, Sant Agustí, Sant Bartomeu i Merlès- ja han dit que no en volen formar part.
https://twitter.com/parlamentcat/status/1653726343899537410
