El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter (Baix Empordà) està arranjant una bassa artificial a la zona de la vall de Santa Caterina perquè es converteixi en un refugi per a espècies autòctones. La intenció és que aquest punt d’aigua, que aviat s’omplirà, es mantingui de forma natural gràcies a les aportacions de pluja i es converteixi en un espai on viure pels amfibis i invertebrats aquàtics amenaçats per la sequera. A més, la bassa també subministrarà aigua a insectes, aus i petits mamífers. El tècnic del parc Santi Ramos explica que la bassa estarà lliure de fauna invasora perquè no està connectada als rius, un element clau per “garantir-ne la diversitat”.
Als peus del massís del Montgrí, a una zona coneguda com la vall de Santa Caterina i dins del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, s’està habilitant una bassa per recollir aigua en “un espai on n’hi ha molt poca”. L’objectiu és “crear un nucli per amfibis i invertebrats aquàtics” i garantir-ne la supervivència.
Per fer-ho, s’està treballant en una bassa creada fa una dècada que no va acabar de funcionar. El tècnic del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, Santi Ramos, detalla que s’hi ha col·locat una tela asfàltica a la base, per aconseguir que l’aigua s’hi estanqui, i s’ha recobert de terra, perquè les plantes aquàtiques que hi han plantat “es puguin estendre”. A més, també s’hi han construït una sèrie de refugis fets amb pedres i troncs per crear un “ambient favorable per la instal·lació d’aquesta fauna”.
Per últim, s’ha envoltat la bassa amb una tanca de fusta que s’està recobrint amb una xarxa metàl·lica per evitar la irrupció de senglars. Es vol així “evitar destrosses” en els moments que l’espècie s’hi acosta a beure aigua, però sobretot quan busca espais per fer un bany de fang. “El senglar fa que l’aigua de les basses sigui molt tèrbola, que no hi creixi vegetació als voltants i no va bé per molta fauna i flora”, detalla Ramos, que alerta que “també pot trencar la tela del fons”.
Per oferir-los una alternativa, s’ha reservat un tros de la bassa inicial pels senglars. En concret, s’ha deixat un punt d’aigua sense tancar perquè els porcs pugui beure aigua i també s’hi puguin refrescar. Els mamífers que sí que està previst que beguin aigua de la bassa gran són els conills, les fagines o les genetes. També aus de la zona com el duc o la perdiu.
Lliure d’espècies invasores
Aquesta no és l’única bassa artificial que hi ha al parc natural. De fet, fa temps que se’n va construir una de menors dimensions a la zona de l’Alt de la Pedrosa. I a la tardor, se n’hi vol col·locar una altra de molt més gran també a la Pedrosa. “Aquestes basses són molt interessants, perquè com que no hi ha presència d’espècies invasores que s’alimenten de les postes i les larves, es crea una comunitat molt rica”, detalla Ramos.
Això s’aconsegueix perquè les basses artificials no estan connectades amb els recs ni són aiguamolls com si que passa a la zona de la plana, on hi ha presència de fauna invasora com la gambúsia o el cranc de riu americà. “Si som capaços de crear una bassa aïllada d’aquests ambients, pot anar molt bé per amfibis com la granota comuna, la reineta, la granoteta de punts o el tritó verd, que trobem entorn del Montgrí”, diu el tècnic del parc.
De fet, “els amfibis depenen molt de la pluja i la sequera pot afectar el seu cicle reproductiu”. Habilitant aquestes basses, que se sumen a la xarxa de punts d’aigua que hi ha repartits pel parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i que s’omplen periòdicament, “s’ajuda a mantenir i conservar aquesta població, que podria desaparèixer amb el canvi climàtic”.
Aigua de pluja
Inicialment, la bassa que s’està acabant d’arranjar dins del parc s’omplirà amb 12.000 litres que s’hi abocaran des d’un camió cisterna i que cobriran aproximadament un terç de la seva capacitat. Tanmateix, l’objectiu és que després es mantingui de forma natural amb l’aigua de la pluja que hi anirà arribant.
