El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’1 d’agost del 2003 i aquest dimarts s’han programat diferents actes per celebrar els vint anys. La inauguració d’una escultura de ferro commemorativa a Àreu, al Pallars Sobirà, ha estat el més destacat. En el moment de la seva declaració l’any 2003 amb 69.850,38 hectàrees protegides, es va convertir en l’espai natural protegit més extens de Catalunya. Arran d’una ampliació feta el juliol del 2018, el Parc compta amb una superfície encara superior arribant a les 79.317,21. Destaca per les extenses pastures i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru i encara el futur amb la idea d’aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible.
La certificació Wild River (Riu Salvatge) a l’Alt Noguera en un tram d’uns 30 quilòmetres de la Noguera Pallaresa que transcorre entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà i aconseguir ser espai protegit envers la contaminació lumínica, són dos dels reptes de futur pel Parc. D’aquesta manera, juntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes es convertirien en l’àrea de protecció lumínica “més important d’Europa”.
El delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, ha dit que el Parc “és una eina de país” i ha de servir per dinamitzar aquest territori i compatibilitzar la conservació amb el desenvolupament social i econòmic i n’ha destacat l’activitat humana com a peça fonamental.
El Parc està format per 13 municipis del Pallars Sobirà: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós. I dos de l’Alt Urgell: Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira.
Josep Queró, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha dit que s’ha de vetllar perquè tots els municipis que en formen part hi estiguin a gust, i perquè així sigui, s’ha d’intentar canviar algunes dinàmiques pel que fa a la gestió dels ajuts que convoca.
Les primeres dades que es tenen de visitants són del 2017 quan se’n van registrar 314.000. L’any 2022 es van sumar 345.618 persones. Aquestes dades es calculen d’acord amb els visitants atesos als centres d’informació, oficines d’informació d’Ajuntaments i del Parc, i persones que són detectades pels comptadors situats en pàrquings i senders.
Xifres de rècord
El Parc Natural presenta una gran amplitud altitudinal, amb uns 2.500 m de diferència entre la seva cota més baixa i més alta. Concretament, el seu territori s’estén des dels 650 metres d’altitud del Santuari d’Arboló, al seu extrem meridional, fins als 3.143 metres de la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya.
Alguns dels pobles de l’entorn del Parc es troben a gran altitud, com és el cas de Rubió (el poble més alt de Catalunya, situat a 1.687 m) o Tor (1.649 m).
Valors botànics
El Parc Natural reuneix 1.590 espècies de flora, de les quals 22 espècies de flora amenaçada o molt rara a Catalunya, com Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris, Juniperus thurifera, Salix hastata, Matthiola valesiaca o Astragalus penduliflorus.
Valors faunístics i hàbitats
Pel que fa als valors faunístics d’aquest espai protegit destaca per la població més nombrosa de gall fer de l’estat, amb 150 mascles censats. Un endemisme quasi exclusiu com és la sargantana pallaresa i espècies amenaçades o rares com l’os bru, la llúdriga, l’almesquera, el trencalòs, el voltor negre, l’aufrany, el milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc.
El Parc compta amb sis hàbitats d’interès comunitari prioritaris, entre els quals les úniques formacions de savina turífera de Catalunya, 30 hàbitats d’interès comunitari no prioritaris i alguns estanys d’alta muntanya no pertorbats per infraestructures hidroelèctriques o introducció de peixos.
Els valors geològics o culturals també són destacables amb 87 estanys, entre ells l’estany més extens del Pirineu meridional (Certascan), i 94 estanyets.
