El rebuig del govern espanyol de Mariano Rajoy al ‘pacte fiscal’ impulsat per l’executiu d’Artur Mas el 2012 va aplanar el camí cap a un referèndum d’independència. 12 anys després, PSC i ERC han acordat, en el marc de la investidura de Salvador Illa, un ‘finançament singular’ semblant a la proposta de resolució aprovada al Parlament el 25 de juliol del 2012. Un text que va presentar el Govern de Mas i que parteix de les conclusions de la comissió d’estudi d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic. Llavors el PSC es va abstenir en els punts clau del model. El PPC presidit per Alícia Sánchez-Camacho hi va votar en contra perquè defensava un “finançament singular” dins del règim comú de la LOFCA.
CiU, ERC i ICV van votar a favor de tots els punts de la resolució sobre el pacte fiscal. Qui ha canviat de posició en els últims anys ha estat el PSC. Ha passat de l’abstenció a acordar amb ERC que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos per després fer una aportació a l’Estat. En la votació del 2012, el llavors diputat a les files socialistes Ernest Maragall va trencar la disciplina de vot per votar a favor de tots els punts del pacte fiscal. Els socialistes sí que van votar a favor, ja fa 12 anys, del punt que afirmava que “Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat”. És, a dir, el respecte al principi d’ordinalitat.
La llavors portaveu d’economia del PSC, Rocío Martínez-Sampere, va anunciar el suport del seu grup a una “part significativa” de la proposta, però va afegir que els socialistes no podien dir “sí” a un model inspirat en el concert econòmic basc, perquè això portaria al “buit jurídic”.
Tot i que el PPC va votar en contra del pacte fiscal al Parlament, quatre mesos després els populars liderats per Sánchez-Camacho portaven al programa electoral de les eleccions catalanes del novembre del 2012 la defensa d’un finançament “singular” dins del règim comú, és a dir, en el marc de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).
L’últim acord en finançament amb el govern espanyol és del 2009, fa 15 anys. I la necessitat que Catalunya tingui un model propi torna a estar en la primera pàgina de l’agenda política després del fracàs del pacte fiscal del 2012 i de 10 anys marcats per l’anomenat “procés” cap a la independència.
Similituds i poques diferències entre “finançament singular” i “pacte fiscal”
Les bases del finançament singular pactat entre PSC-ERC formen part de l’acord per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. I al marge d’algun canvi en el llenguatge, dibuixa un model semblant al que descriu la proposta de resolució del pacte fiscal aprovada al Parlament el juliol del 2012.
Data de publicació: diumenge 29 de setembre del 2024, 05:00
Localització: Barcelona
Autor: Marta Sierra / Pau Cortina (taula)
PSC i ERC han acordat impulsar un “sistema de finançament singular” que avanci cap a la “plena sobirania fiscal” basat en la “recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos”. Es tracta, segons diu el text, de canviar el model sobre un “nou paradigma” basat en la “singularitat i la bilateralitat”.
La proposta de resolució del pacte fiscal instava a iniciar un procés de negociació amb el govern espanyol per assolir un “model de finançament propi” per a Catalunya que comporti un “canvi de model”. Concretava que la gestió tributària de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que n’ha de ser “l’única administració responsable”. Així mateix, afegia que l’ATC ha de disposar de “plena capacitat”.
L’acord d’investidura d’Illa especifica que hi ha d’haver un “augment substancial i progressiu de la capacitat normativa en tots els tributs generats a Catalunya”. En canvi, el pacte fiscal aprovat al Parlament no fa cap referència a la progressivitat del model.
Els dos textos utilitzen el concepte “aportació catalana” per referir-se a la contribució que hauria de fer Catalunya després de recaptar i gestionar tots els impostos. PSC i ERC concreten que es tracta d’una aportació pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i una altra aportació en concepte de solidaritat. Cap dels dos textos quantifica la quota i tots dos coincideixen en defensar el principi d’ordinalitat.
“La Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar”, diu l’acord d’investidura entre PSC i ERC.
En la mateixa línia, el pacte fiscal estableix que “a l’hora de determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat”. “S’ha d’establir l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten Catalunya i que li són propis i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha d’ésser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat”, afegeix la resolució del Parlament.
Un dels principals debats és com encaixa que Catalunya tingui un finançament propi amb la LOFCA del 1982. El finançament singular de PSC i ERC es compromet a “l’impuls de les modificacions que corresponguin de la LOFCA i de la Llei de cessió de tributs a Catalunya que siguin necessàries per a la implementació dels objectius”.
I en el cas de les conclusions de la comissió d’estudi sobre el pacte fiscal del 2012, s’apunta a una reforma de la LOFCA per afegir una clàusula per a Catalunya com la que tenen País Basc i Navarra. El mateix president de la Generalitat Artur Mas en el debat al Parlament sobre el pacte fiscal feia una crida als partits a “tancar files” a favor d’un “projecte que surt del Parlament” i a lliurar una “dura batalla” política per “sortir del règim comú” de la LOFCA.
Polèmica sobre el concepte “concert econòmic”
A l’acord entre socialistes i republicans no hi apareix el concepte “concert econòmic” tot i que des d’ERC defineixen el model pactat en aquests termes. I des del govern espanyol la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha negat que suposi un concert econòmic per a Catalunya. Unes discrepàncies d’interpretacions en què el PSC no hi ha volgut entrar i s’ha limitat a dir que aplicarà el que diu l’acord amb ERC.
Fa 12 anys la comissió d’estudi s’anomenava textualment comissió “d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic” i s’utilitzava el concepte concert econòmic gairebé com a sinònim del pacte fiscal impulsat per Mas.
El model de Junts: finançament just reformant la LOCFA i cancel·lació del deute
En el programa electoral de les últimes eleccions al Parlament del 12 de maig, Junts va dibuixar la seva proposta de finançament per a Catalunya. Asseguren que mentre Catalunya no sigui independent cal aconseguir un sistema de finançament “just”. Per aconseguir-ho, proposen una llei de finançament per a Catalunya que cedeixi a la Generalitat “tots els impostos generals a Catalunya”. D’aquesta manera, l’Agència Tributària Catalana tindria les “competències íntegres” per recaptar i gestionar tots els impostos. Junts afegeix que s’ha de preveure “eventualment” una quota de solidaritat entre Catalunya i l’estat espanyol i “establir com a base d’aquesta mantenir el principi d’ordinalitat”.
Durant la campanya de les eleccions del 12-M, Junts va proposar una cancel·lació del deute amb l’Estat a compte d’inversions no executades. I va posar com a condició per aprovar els pressupostos estatals una reforma de la LOFCA que permeti a Catalunya gestionar tots els impostos.
El PPC defensava el 2012 un “finançament singular” dins el règim comú
El PP de Catalunya presidit per Alícia Sánchez-Camacho precisament fa 12 anys utilitzava el terme “finançament singular” però, en el seu cas, defensava un model “propi” dins del règim comú de la LOFCA. Així ho establia el programa electoral dels populars de les eleccions al Parlament del 2012.
Un model que, segons defensava el PPC, ha de permetre mitjançant la col·laboració entre l’Agència Tributària Catalana i l’Agència Estatal de l’Administració Tributària la “recaptació, gestió i liquidació” de la “totalitat” dels impostos propis, cedits i transferits. El programa electoral també concretava que cal assegurar que el nou model respecta el principi d’ordinalitat i parlava d’un “principi de solidaritat” per “no perjudicar la capacitat de créixer i competir de l’economia catalana”.
Una posició que contrasta amb l’actitud actual del PPC, que no ha presentat públicament cap proposta de finançament per a Catalunya.
