Els primers interrogatoris de la setmana al Tribunal Suprem han demostrat dues coses. La primera, que el Ministeri d’Hisenda es manté com un dels enemics principals de les acusacions. El que va ser número dos del departament de Montoro, Felipe Martínez, ha explicat que la Conselleria d’Economia va fer cas de “tots” els manaments i mecanismes de control que van aplicar des de Madrid.
Si hi hagués hagut algun indici de malversació, s’hauria detectat automàticament, ha manifestat Martínez. Tot i això, no ha volgut tancar del tot la porta, explicant que els mecanismes utilitzats “eren limitats”, i que potser hi podria haver alguna manera d’escapar al control del Ministeri d’Hisenda. Quan veien alguna cosa estranya, ha dit, ho feien saber a la Fiscalia. Ara bé, no ha donat cap prova ni possible indici per estirar aquest fil.
La Fiscalia s’excedeix
En acabat de Martínez, ha estat el torn pels agents de la Guàrdia Civil encarregats de la detenció i posterior escorcoll al despatx de l’antic secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó – dins de la seu d’Economia a la Rambla de Catalunya –, i també al del domicili de Josep Maria Jové – propietari de les famoses maletes Moleskine i el document ENFOCATS. En ambdós casos se’ls havia citat per explicar com van anar els escorcolls, però el fiscal Javier Zaragoza ha decidit preguntar-los també per si creien que hi va haver malversació o no.
Davant les preguntes fora de qüestió, les defenses dels presos polítics han protestat aïradament. El motiu, que en fase d’instrucció no havien declarat i, en els escrits de les acusacions, es demanava els testimonis d’aquests agents només pels escorcolls. Tot i això, el jutge Manuel Marchena ha tornat a no fer cas de les queixes dels advocats. Si en algun moment ell considerava que hi havia preguntes fora de lloc, ja pararia els peus a qui fos…
Setge davant la Conselleria d’Economia
Amb la vènia de Marchena, doncs, la Fiscalia ha començat a preguntar els agents si el semblava que hi havia hagut malversació de fons públics. El primer dels testimonis no s’ha volgut mullar, però ha centrat la seva declaració a narrar que al despatx de Salvadó hi van trobar “nombrosos documents” d’escenaris post referèndum. Documents de “guerra i guerrilla”, amb mesures jurídiques o financeres que es podria aplicar des de l’Estat espanyol contra Catalunya.
També s’ha centrat en assegurar que el que hi havia davant de la Conselleria d’Economia era un “setge” contra la comitiva policial. Ara bé, no ha sabut identificar cap episodi de violència o tumult.
L’agent de la Benemèrita ha relatat com van anar els escorcolls però, a preguntes de les defenses, especialment davant d’Andreu Van den Eynde – advocat de Junqueras – no ha sabut explicar perquè van entrar a la Conselleria ni tampoc explicar per quins delictes s’estava investigant res de res.
És a dir, els agents de les forces de seguretat espanyoles encarregats de complir les directives judicials i de Fiscalia, que com s’ha sabut, ja feia un any que investigaven la possible malversació, no tenien ni idea de perquè estaven allà i es limitaven a “complir ordres”… segons les defenses, tot plegat demostra que Fiscalia, justícia espanyola, Policia i Guàrdia Civil actuaven de manera “indiscriminada” contra l’independentisme.
Per últim, el testimoni de la Guàrdia Civil ha explicat que va ser ell qui va visionar i seleccionar quines de les nombroses imatges de televisió s’incloïen als atestats policials. Segons ell, les imatges festives i de concerts “no tenien rellevància” perquè “no mostraven la realitat del setge” que es va viure a la Conselleria d’Economia. Ara bé, ha reconegut que no van tenir cap impediment o incident a l’hora de sortir dels escorcolls.
Serveis pre 1-O sense facturar
En el torn del segon agent de la Guàrdia Civil, teòricament citat per parlar del escorcoll en què havia participat, sí que s’ha mullat de valent vers el que ha considerat una malversació “clara” de la Generalitat. Ha assenyalat els anuncis de la campanya ‘Civisme’ – el de les vies del tren en bifurcació – com una prova clara de les despeses destinades a promocionar el referèndum d’autodeterminació.
El fet que TV3 emetés factures referents a aquests anuncis, demostra que es va emprar diner públic per un tema il·legal. Tot i això, cal recordar que el concurs va quedar desert, per tant sense compromís de pagament…
Observadors internacionals subvencionats
D’altra banda, aquest segon testimoni ha assegurat que van trobar documents de pagaments d’hotels, desplaçaments i demés despeses destinades a pagar els observadors internacionals que van acudir a l’1 d’octubre. Uns pagaments que provenen del DIPLOCAT i que haurien començat a l’abril de 2017.
A més, ha assegurat que es va fer publicitat des de la Generalitat perquè els catalans que viuen a l’estranger s’apuntessin al Registre de catalans a l’exterior. Segons l’agent, això no té res a veure amb tenir controlats els ciutadans de Catalunya que són fora sinó que l’objectiu era que poguessin votar el dia del referèndum.
Aquesta tarda seguirà declarant el segon agent. En la jornada d’avui, n’hi ha un total de set. Veurem si, quan es reprengui la sessió, el Tribunal que presideix Manuel Marchena segueix permetent que les preguntes vagin més enllà dels escorcolls en sí i deixa que els agents espanyols expliquin si creuen – i si tenen alguna prova fins ara no exhibida – si hi va haver o no malversació.
