El nou Parlament manté el rècord de paritat assolit el 2021 amb un 48,1% de dones

65 dels 135 escons del Parlament sorgits de les eleccions del 12 de maig els ocuparan dones, la qual cosa suposa el 48,1%. És la mateixa proporció de diputades sorgida de les anteriors eleccions, les de l’any 2021, en què també van ser escollides 65 dones i 70 homes i es va assolir l’hemicicle més paritari de la història. Són sis diputades més que les escollides l’any 2017, quan el percentatge de dones va arribar al 43,7%. Per grups parlamentaris, el PSC i Aliança Catalana són els més paritaris, mentre ERC i la CUP són les dues formacions que tindran més dones a la cambra. De fet, històricament, els partits d’esquerres són els que han tingut una major presència de dones a l’hemicicle.

Per grups, els més paritaris són el PSC, amb 21 homes i 21 dones; els comuns, amb 3 diputats i 3 diputades, i Aliança Catalana, que s’estrenarà a la cambra catalana amb un diputat i una diputada. També hi ha formacions amb més presència femenina que masculina. ERC tindrà 11 diputades i 9 diputats i la CUP ha obtingut quatre escons: tres ocupats per dones i un que serà per a un home.

A l’altra banda de la balança hi ha les formacions de dretes. Junts començarà la legislatura amb 18 homes i 17 dones, el PPC tindrà 9 diputats i 6 diputades i el grup de Vox el conformaran 8 diputats i 3 diputades.

Tot i que la presència de diputades al Parlament ha crescut pràcticament any rere any –a la primera legislatura n’hi havia 7 de 135 i a la novena, de l’any 2010, ja eren 56–, encara no hi ha hagut cap mandat amb més dones a l’hemicicle que homes. Aquesta legislatura i l’anterior és quan s’hi ha estat més a prop.

Més dones en els partits d’esquerres

Pel que fa a l’evolució històrica de la presència de dones al ple del Parlament, ha anat augmentant el percentatge excepte les X (2012-2015) i XI (2015-2017) legislatura que va baixar en dues diputades respecte a l’anterior en els dos casos. En la primera legislatura només hi havia 7 dones, front 128 homes, el que representa un 5,19% del total de representants.

La xifra ha anat augmentant gradualment. Cal destacar, les crescudes de gairebé deu punts la VI legislatura (1999-2003) que es va arribar al 23,70% de dones, i la legislatura següent, entre els anys 2003 i 2006, quan hi va haver 43 dones (31,85%). El 2010, primer cop que s’aplicava la Llei d’Igualtat aprovada el 2007, es va arribar a una paritat destacable, amb una cambra formada per 79 diputats i 56 diputades. La llei obliga els partits que, com a mínim, en cada candidatura hi hagi un 40% de cadascun dels sexes.

Igual que en l’actualitat, històricament les formacions d’esquerres han tingut una major presència de dones que els de dretes. Per partits, les primeres legislatures, ICV-EUiA va ser la formació que tenia un percentatge més elevat de dones, tot i que era molt baix en comparació al nombre d’homes. Per exemple, en la quarta legislatura, ICV-EUiA tenia 5 homes (71,5%) i 2 dones (28,5%).

Per trobar situacions en què hi ha hagut més dones que homes, cal anar a les darreres legislatures. A la XII, En Comú Podem va tenir 5 dones i 3 homes. I a l’última legislatura, el PSC i ERC van aconseguir 33 diputats cada partit, 17 dels quals dones (51,5%) en cadascun d’ells. I la CUP estava representada amb 5 (55,5%) dones dels 9 escons. Finalment, el PPC tenia 2 (66,6%) diputades dels tres escons obtinguts.

Fluctuació en la paritat a la Mesa

La paritat a la Mesa del Parlament, en el moment de la seva constitució, també ha anat augmentant a mesura que han avançat les legislatures, tot i que ha fluctuat més que el ple. A més, pocs cops les dones han estat al capdavant de les vicepresidències, si no que han ocupat secretaries. La Mesa de la darrera legislatura, la XI, IX i VII han estat les més paritàries amb 3 dones (43%) i 4 homes (57%). En la XIII tant la presidència com les dues vicepresidències han estat per a dones.

Si ens fixem en l’històric, des de l’inici, el Parlament ha tingut almenys una dona a la Mesa. La primera va ser Concepció Ferrer, diputada de CiU que va ocupar la vicepresidència segona durant la primera legislatura. En la II, III i IV, hi va haver Flora Sanabra, també de CiU. Del segle XXI, cal destacar negativament, les legislatures corresponents als períodes 2018-2020 i 2006-2010 quan només una dona ocupava un dels llocs de la Mesa enfront dels sis homes restants.

El 2010 el Parlament va escollir la primera dona presidenta de la cambra amb Núria de Gispert. Va estar-hi dues legislatures, i el 2015 va ser rellevada per Carme Forcadell. El 2021, Laura Borràs va arribar a la presidència del Parlament fins al juliol del 2022 quan va ser inhabilitada. Llavors va ser substituïda per Anna Erra.