El nou Parc de Can Batlló, a Barcelona, ha obert portes aquest dissabte amb 29.000 metres quadrats de zona verda i espais d’estada i esbarjo. La urbanització d’aquesta primera fase s’ha allargat tres anys i ha permès crear una gran àrea renovada entre la Gran Via i els carrers Constitució, Mossèn Amadeu Oller i Parcerisa. El consistori assenyala que la configuració del nou espai millora la connexió per als vianants, elimina barreres i integra el patrimoni industrial en una àrea verda que recrea camins i vials i ofereix una gran varietat d’usos. Concebut com a pulmó verd per al barri de la Bordeta, el parc compta amb 486 arbres i prop de 9.000 plantes. El total de l’actuació ha tingut un cost de prop de 23,9 milions d’euros.
11,5 milions del pressupost corresponen al cost de la urbanització de la superfície. L’import inclou el cost dels enderrocs totals o parcials de diverses naus del complex (1,2 milions). Atès l’ús industrial que havia tingut l’espai, també ha calgut afrontar la descontaminació del sòl amb un cost de prop de 8,6 milions.
En el transcurs dels treballs es van trobar restes arqueològiques que han permès documentar que era un espai agrícola i d’enterrament i culte en època romana. Aquestes feines han tingut un cost de prop d’1,3 milions. Finalment, el parc disposa d’un gran dipòsit d’aigua de la xarxa freàtica de la ciutat que ha suposat una inversió de més d’1,2 milions.
L’esplanada central es configura com un gran prat arbrat amb camins i espais d’estada. Les façanes dels blocs 9 i 12 s’han conservat per integrar-les com a elements del jardí. A l’interior del bloc 9 hi ha pistes esportives i el 12 acull una gran àrea de jocs infantils, un exercici per mantenir la memòria industrial de Can Batlló i integrar-la en la quotidianitat d’un gran parc urbà.
En total al nou parc s’hi han plantat 486 nous arbres, més de 3.800 plantes arbustives, un centenar d’enfiladisses i 4.800 vivaces i hi ha més de 1.200 metres quadrats amb una espècie de gespa amb poca necessitat hídrica.
De fet, tot el parc s’ha construït en clau d’emergència climàtica, amb sistemes de captació d’energia i els mecanismes necessaris per al drenatge de la pluja i l’aprofitament de l’aigua freàtica.
A més, els més de 10.000 metres quadrats de zona verda es mantenen amb aigua freàtica, que prové del nou dipòsit construït al parc amb capacitat de 700 metres cúbics. El reg del verd es fa amb un sistema de degoteig i difusors.
Pel que fa als camins que recorren el parc, altres espais d’estada i espais poliesportius, s’han fet servir materials com el sauló, la sorra, graves, l’encoixinat i el cautxú, a través dels quals s’han aconseguit 9.200 metres quadrats de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). Són mètodes de drenatge de l’aigua de pluja que es basen en replicar a la ciutat el comportament del cicle de l’aigua als espais naturals.
Els SUDS afavoreixen la detenció, filtració i infiltració de l’aigua al sòl, així com la recàrrega dels aqüífers subterranis, tot vetllant per la qualitat de l’aigua infiltrada. Aquesta aigua s’utilitza després com a aigua freàtica per als diferents usos dels serveis públics de la ciutat.
