Imatge cedida a l'ACN pel MUME dels documents
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera (Alt Empordà) acull des d’aquest dilluns una nova documentació sobre un supervivent català del camp de concentració alemany de Sachenhausen (Berlín). Es tracta de Valentí Portet Orriols, nascut a Roda de Ter (Osona), que va estar pres durant gairebé un any al camp alemany i va poder sobreviure. Hi va ingressar el maig de 1944 i en va sortir l’abril de 1945. Va estar exiliat fins l’any 1960, quan va poder tornar a Catalunya. Va morir el 1993, als 83 anys. La documentació personal s’exposa a la secció ‘Biografies d’exiliats’ del MUME.
Són una dotzena de reproduccions de cartes i altres documents que la família ha guardat tot aquest temps. Hi ha diverses fotos de la Guerra Civil i d’ell mateix recuperant-se després de l’alliberament del camp. També hi ha dietaris, cartes i esbossos que va fer estant pres. La seva biografia ha estat reconstruïda gràcies a la tasca d’investigació de la seva besneboda, Ester Turu.
Valentí Portet Orriols va néixer a Roda de Ter l’any 1910. Va ser membre de l’exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. El febrer de 1939, un cop perduda la guerra, es va exiliar però, un cop a França, el van internar als camps de Barcarès, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i el van obligar a treballar en règim de semiesclavitud.
Quan França va caure en mans dels alemanys, el van traslladar en tren fins al camp de Neuengame, primer, i després a Sachsenhausen. Aquí, el seu dia a dia va ser dramàtic, tal com ell mateix va descriure en un dels diaris: “Construimos tejas y ladrillos, pan y bombas. Hay 10 hornos de 50 metros de largo. Yo trabajo en la construcción de casas prefabricadas. El trabajo es muy pesado y la comida, horrible: agua y nabos (…) Aquí, pasados 3 meses ya solo pesaba 40 kilos (…) Solo se ven esqueletos”
El mes d’abril de 1945, davant la proximitat de les tropes soviètiques, els nazis van decidir buidar el camp de Sachsenhausen. Els presoners van ser obligats a caminar dia i nit pel bosc cap a un destí desconegut. Valentí Portet va aconseguir escapar junt amb el grup de republicans espanyols i es van endinsar al bosc fins que els van trobar les tropes soviètiques.
Junts es van recuperar a la caserna de Schwerin (Alemanya), on els van traslladar les tropes alliberadores. Els espanyols apàtrides no podien tornar al seu país i França, en un primer moment, els va tancar les portes. Finalment, els van acollir gràcies a les gestions dels seus companys francesos del camp de concentració. De tornada a França, els van allotjar a l’hotel Lutetia de París, on, de mica en mica, van intentar refer la seva vida.
Va continuar exiliat deu anys més i no va tornar a Catalunya, al seu poble Roda de Ter, fins l’any 1960. Allà l’havia esperat durant vint anys la seva promesa, l’Antònia, amb qui es va casar l’estiu següent. Va morir l’any 1993 a Roda de Ter, amb 83 anys.
