El moviment ‘Metges pel Català‘ creix amb força. La iniciativa va sorgir el passat mes de gener a través d’un xat a Telegram i ja compta amb més de 2.000 membres compromesos amb la defensa del dret dels pacients a expressar-se i ser atesos en català en tot l’àmbit sanitari.
Segons el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, més del 60% dels nous col·legiats en medicina a Catalunya no són catalanoparlants, més del 50% dels estudiants de les facultats de medicina catalanes són de fora del territori i molts candidats a escollir una especialitat MIR a Catalunya no coneixen la llengua.
Els impulsors del moviment han explicat en un comunicat que el grup va néixer després que es detectés un retrocés important en l’ús habitual del català a l’àmbit de la salut i la recerca biomèdica. “Entre les causes d’aquest retrocés hi ha el desconeixement ampli dels drets dels pacients, la manca de diligència de les administracions en implementar actuacions que prioritzin l’ús de l’idioma, així com el canvi profund en la demografia dels professionals de la salut, amb la incorporació d’un nombre substancial que no coneix ni usa l’idioma regularment”, han assenyalat. Més enllà dels metges, s’ha creat un xat nou anomenat ‘Salut pel Català’, amb el qual els promotors del projecte preveuen treballar de forma coordinada.
“Hem endegat algunes accions immediates atesa la urgència i la inquietud que constatem per l’abandonament progressiu de l’ús de la nostra llengua a la Sanitat”, han explicat els impulsors del moviment que han apuntat que han creat un decàleg per a la protecció dels drets del català. A més, plantegen crear grups de dinamització de la llengua a tots els centres sanitaris i de recerca dels territoris de parla catalana.
“Creiem que és molt enriquidor conèixer i fer ús de la llengua pròpia del territori on es viu, s’estudia o es treballa”, han assenyalat. Així mateix, han remarcat els beneficis assistencials que es deriven de l’ús de l’idioma propi del pacient.
Polèmica per la infermera catalanòfoba de la Vall d’Hebron
La creació d’aquest grup coincideix amb la polèmica sorgida al voltant d’una infermera que va difondre un vídeo des de la Vall d’Hebron criticant l’exigència d’haver de tenir el títol C1 de català per aconseguir la plaça. A les imatges, la jove rebutjava de manera airada la necessitat de tenir el títol, al costat d’altres companyes de feina que, al contrari, afirmaven que parlaven la llengua i que sí que volien afrontar el requisit per concórrer al concurs públic. Tant la Vall d’Hebron com el departament de Salut van obrir expedients per aclarir els fets. Aquests, van quedar sense efecte després que la noia deixés de treballar a l’hospital. Els fets van tenir lloc el passat mes de març.
