El món afronta una situació d’emergència climàtica. En el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, és important recordar que la lluita contra el canvi climàtic passa necessàriament per fer la transició cap a un model energètic més net, sostenible, just i democràtic, ja que el consum d’energia és la principal font de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A Catalunya, el model energètic és el responsable del 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Catalunya ha assumit el repte de la neutralitat climàtica i la descarbonització del sector energètic l’any 2050, i aquest repte parteix de la premissa que la transició energètica va molt més enllà de la substitució de les energies d’origen fòssil per energies renovables. La transició energètica que proposa el Govern de Catalunya inclou la generació d’energia amb fonts renovables i també aborda aspectes com l’apoderament de la ciutadania i les empreses, l’equilibri territorial o una transició justa i inclusiva, però passa sobretot per l’estalvi i l’eficiència energètica com a principal eix de treball.
El model energètic cap al qual avança el país requerirà reduir el consum d’energia i optimitzar al màxim la que es fa servir. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), que ha elaborat l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i ha estat presentada aquest febrer, calcula que per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050 caldrà reduir un 30,3% el consum d’energia final, i que la intensitat energètica (relació entre el consum d’energia i el PIB) disminueixi un 57,0%, és a dir, que Catalunya haurà de ser capaç de produir el mateix amb menys de la meitat d’energia.
Per avançar en aquesta direcció hi ha tres grans línies de treball. Una és l’estalvi energètic com a conseqüència de la reducció dels consums energètics. El canvi dels nostres hàbits de consum a la llar, la reducció dels desplaçaments innecessaris, la disminució de la mobilitat per teletreball, etc., són exemples que condueixen a reduir les nostres necessitats d’energia.
Sense eficiència energètica no hi haurà ni transició ni nou model energètic
També tindrà un paper clau la millora tecnològica. En tots els àmbits d’activitat s’han anat produint innovacions tècniques que permeten aconseguir el mateix resultat amb una menor despesa d’energia, i és imprescindible anar substituint les tecnologies menys eficients per les que ho són més. L’edificació és l’exemple més clar: a dia d’avui, la normativa ja obliga que els edificis de nova construcció siguin de consum d’energia gairebé zero, és a dir, que siguin molt eficients per aconseguir un elevat nivell de confort, de manera que gastin poca energia i que siguin capaços d’autogenerar la que necessitin. Igualment, existeixen solucions tècniques (com millorar l’aïllament, optar per la bomba de calor a l’hora de climatitzar, connectar-se a xarxes de calor i fred, autogenerar la pròpia energia, etc.) perquè els edificis ja construïts incrementin la seva eficiència energètica. Tanmateix, més del 80% del total de certificats d’eficiència energètica gestionats per l’ICAEN (gairebé 1,2 milions d’edificis) obté les pitjors qualificacions d’eficiència energètica.
Finalment, l’altra gran línia de treball és l’electrificació. L’energia elèctrica és una forma d’energia neta quan es genera amb fonts d’energia d’origen renovable i és la més eficient en la majoria d’aplicacions. Per això, la PROENCAT 2050 apunta a una progressiva electrificació de la demanda d’energia de Catalunya, passant del 24,8% actual al 76,4% el 2050. En aquest cas, el sector del transport és l’exemple paradigmàtic: en l’actualitat, aquest sector representa un 45% del total de la demanda d’energia de Catalunya, i un 95% d’aquesta demanda es satisfà amb combustibles derivats del petroli. Segons la PROENCAT 2050, l’aposta per la mobilitat elèctrica i per la intermodalitat podria incrementar l’electrificació d’aquest sector de l’1,5% fins al 62,6%, i reduir el seu consum energètic global a la meitat. Un altre exemple d’electrificació és la utilització dels sistemes elèctrics de bomba de calor per a la climatització en els edificis, en substitució de combustibles fòssils com el gas natural.
La demanda d’energia de Catalunya la fan les persones, les empreses i les entitats i institucions, i són elles qui han d’aplicar mesures per avançar en la millora tecnològica i en l’electrificació dels seus consums energètics. Com que aquest tipus d’actuacions sovint requereixen d’una inversió inicial, el Govern, a través de l’ICAEN, té obertes diferents línies d’ajuts per valor de 220 milions d’euros perquè persones i empreses puguin aplicar mesures d’estalvi i eficiència energètica en qualsevol àmbit d’actuació, i contribuir a l’objectiu de la descarbonització del model energètic.
A dia d’avui, existeix una línia d’ajuts a la indústria per a l’eficiència energètica dotada amb 35 milions d’euros, que complementa una primera línia de 49 milions ja esgotada. També estan vigents el Pla MOVES III d’impuls a la mobilitat eficient, amb un pressupost de 65,8 milions d’euros; els ajuts a l’autoconsum, amb una dotació de 115 milions d’euros, i els ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis en municipis de menys de 5.000 habitants, que compten amb una partida de 5,74 milions d’euros.
El missatge és clar: sense eficiència energètica no hi haurà ni transició ni nou model energètic. I el millor moment per actuar és ara, perquè l’emergència climàtica no espera.
