El Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Hospital Vall d’Hebron s’han unit per explorar el potencial terapèutic de l’art en adolescents amb càncer. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha presentat aquest dimarts ‘Obrint portes’, un projecte que combina el gaudi de l’art i la creació artística i que té per objectiu treballar l’autoestima i la creativitat dels pacients i, alhora, fomentar les relacions amb joves que comparteixen les mateixes inquietuds. Vall d’Hebron elaborarà un estudi per analitzar l’impacte de l’art en la salut mental d’aquests joves, que són més propensos a patir malestar emocional i aïllament social. El projecte s’ha finançat amb la subhasta de les botes amb les quals Messi va esdevenir màxim golejador d’un equip.
El projecte gira al voltant de les portes, un element escollit pel seu simbolisme. “Les portes donen molt de joc: signifiquen l’inici d’una etapa molt més positiva a la seva vida”, ha dit la coordinadora dels projectes d’Arts en Salut del MNAC, Norma Vélez. Així doncs, cadascun dels joves ha hagut de dissenyar una porta que s’exhibirà en finalitzar el projecte. La iniciativa segueix la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’incorporar les arts i la cultura en els sistemes sanitaris.
“La iniciativa gira al voltant de la capacitat creativa i com aquesta pot tenir efectes beneficiosos per als joves amb càncer”, ha explicat Balcells, que ha recordat que a banda dels tractaments clínics, hi ha teràpies, com l’artística, que també poden ajudar. A banda, el conseller ha recordat que la teràpia es fa de la mà de la Vall d’Hebron i que té “garanties científiques”.
El programa va dirigit a 12 pacients d’entre 12 i 17 anys d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d’Hebron, i a les seves famílies, tot i que fan les activitats per separat. És l’equip de professionals del centre hospitalari qui selecciona els pacients participants, que han d’estar en un tractament de baixa intensitat, en manteniment o fora de tractament.
Les portes com a metàfora de la vida
El programa gira al voltant del simbolisme de les portes i ha estat dissenyat per l’equip del MNAC. “Les portes poden ser una metàfora de la vida. Tenen moltes connotacions, positives i negatives. Una porta tancada pot ser un espai segur i acollidor, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, ha explicat Natàlia Esquinas, doctora en Història de l’Art i cocreadora dels tallers amb Eva Vilanova, i Norma Vélez.
El projecte consta de nou sessions –quatre al novembre, una al desembre i quatre al gener–, que tenen lloc al MNAC els dimarts a la tarda. A les primeres trobades s’ha treballat la cohesió de grup i el diàleg perquè els adolescents explorin els sentiments i es relacionin a través de recursos de mediació artística com l’observació de l’art. Entre les obres escollides, hi ha la col·lecció de portes modernistes del MNAC, amb peces d’Antoni Gaudí, i obres pictòriques de Feliu Elies o Marià Fortuny.
Les darreres cinc sessions giren al voltant d’un projecte de manipulació i creació artística d’una porta i compten amb el suport dels equips tècnics del museu, com el d’infraestructures i fusteria.
La Maria, una noia de 16 anys que actualment s’està formant en cuina, ha explicat a l’ACN que dissenyant la seva porta el que ha buscat és transmetre “calma”. “Penso que és la porta que va a la meva habitació i m’agradaria que quan entri trobi tranquil·litat, un lloc on voler estar”, ha dit. La jove ha recomanat la iniciativa i ha explicat que li ha servit especialment per fugir de la rutina i relaxar-se.
En Pol, un noi que cursa quart d’ESO, i en Jorge, un altre que està fent segon d’ESO, també han decorat una porta. Els joves ha dit que després de visitar el museu, conèixer algunes tècniques artístiques i fer un esbós del projecte, s’han animat a deixar-se anar i col·locar una branca d’arbre a la seva porta. “M’agrada molt perquè dona seguretat i alhora calma, és un lloc on pots estar tranquil”, ha afegit en Pol. A la porta també hi han posat unes làmines de ferro.
En Jorge, per la seva banda, ha dit que una de les coses que més li ha agradat de la iniciativa és conèixer gent nova, com els seu company, que ara ja considera amic.
Paral·lelament, les famílies van a les sessions ‘Tardes d’Art’, un espai per compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora. Al final, els dos grups coincidiran en una mostra pública al museu i a l’hospital on es descobriran les creacions artístiques que els nois i noies hauran fet amb les portes. “L’art és metàfora i la metàfora ens ajuda a comunicar alguna cosa íntima, sobretot tràngols emocionals”, ha dit Esquinas.
Evitar el risc d’aïllament social
L’adolescència és un període de transició crític de la infantesa a l’edat adulta, i els pacients adolescents amb càncer tenen el repte de plantar cara també al diagnòstic d’una malaltia greu que planteja dubtes i preguntes en un moment en què el seu entorn és ple de vida. “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, i poden implicar ingressos freqüents o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”, ha assenyalat la psicooncòloga de Vall d’Hebron Sara Formentí.
Amb aquest programa es vol identificar l’impacte de l’art en la salut mental i el benestar emocional. “Volem investigar si les activitats acomplertes poden afavorir el benestar emocional, fomentar l’autoestima i la comunicació social, treballar l’autoimatge, la gestió de la incertesa, i analitzar els efectes sobre la salut mental”, ha explicat la psicooncòloga de Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte, Anna Saló. Per avaluar el projecte, abans de començar els pares i nens han hagut de contestar unes preguntes que hauran de tornar a respondre quan finalitzin. Si les conclusions són positives, el projecte ‘Arts en Salut’ s’ampliarà a més pacients per continuar estudiant la connexió entre art i salut en altres patologies.
També ha assistit a l’acte el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Albert Salazar, que ha dit que aquest projecte també forma part de la “innovació” dels hospitals. El gerent també ha recordat que va ser el 2019 quan el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van signar un conveni amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, dins el programa ‘Arts en Salut’, per explorar el potencial de l’art com a eina terapèutica.
