El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona -que investiga l’1-O- atribueix al vicepresident del Govern Pere Aragonès un delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum de l’1-O després de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional (TC). Així apareix en un document que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va enviar a l’alt tribunal català a finals de juliol, on demana al TSJC que investigui Aragonès i també l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, en el seu cas per desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets, ja que tots dos són aforats per ser diputats al Parlament.
Segons el jutge, Aragonès, que en aquella època era secretari d’Economia, va rebre una notificació del TC sobre la suspensió del decret de normes complementàries per a la celebració del referèndum el 13 de setembre del 2017, advertint-lo del seu “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”. En la notificació, el Constitucional també advertia de les “eventuals responsabilitats, inclosa la penal”, en les que podia incórrer Aragonès en cas no atendre aquest requeriment. Jové també va rebre la notificació, en el seu cas el 15 de setembre, segons el jutge.
El jutge conclou que, tot i la notificació per part del TC, ni Aragonès i Jové “van desplegar cap activitat per impedir la celebració del referèndum ni per revertir els actes que ja havien fet amb anterioritat a la citada notificació”. Per això, considera que hi ha “sòlids indicis” que Aragonès hauria participat “com a autor” o com a “cooperador necessari” d’un delicte de desobediència, sense descartar algun altre delicte que es pugui derivar de la instrucció de la causa. Fonts d’ERC consideren que el contingut del document enviat pel jutge del 13 al TSJC no té cap fonament jurídic i que “van a per la cúpula d’ERC, primer Junqueras, després Rovira i ara Aragonès”.
Pel que fa a Jové, el jutge recorda el document ‘Enfocats’ i les agendes Moleskine trobades al registre de casa seva. “Existeixen indicis suficients sobre la participació de Jové en la idea, desenvolupament i execució del full de ruta cap a la independència”, assegura el magistrat, que també cita converses telefòniques i argumenta el presumpte delicte de malversació de fons públics a partir de suposades despeses com la campanya del registre de catalans a l’exterior, del repartiment a Unipost o despeses del Diplocat, i el presumpte delicte de revelació de secrets per la confecció dels cens que s’haurien utilitzat per a la celebració de l’1-O. En canvi, el magistrat no atribueix el delicte de desobediència ni de revelació de secrets a l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó, a qui el jutge no demana al TSJC que l’investigui en aquest document.
Un cop formulada la petició el titular del jutjat 13, el TSJC ha de decidir si es fa càrrec de la investigació que afecta tots tres aforats. El jutge entén que la competència és de l’alt tribunal per la seva condició d’aforats.
Segons va informar el TSJC a principis d’agost, la Sala Civil i Penal va rebre el document del jutge d’instrucció, la va incoar i va tornar la ponència sobre l’admissió a la magistrada Maria Eugènia Alegret.
Intent d’enviar Salvadó i Jové al Suprem
El passat 8 de maig, el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va remetre un escrit a Llarena perquè sotmetés al seu criteri la possibilitat d’incloure’ls a la causa pel delicte de rebel·lió. La Fiscalia també havia fet la petició anteriorment, i el jutge Llarena també ho va rebutjar. En aquest segon cas, el jutge Llarena va argumentar que no veia indicis de la seva participació en el delicte de rebel·lió i, per tant, va decidir que el seu cas es continués instruint a Catalunya.
En aquella resolució, Llarena ja avisava que això es feia “sense perjudicis” que les seves actuacions puguin comportar responsabilitats penals i que sigui el TSJC que se’n faci càrrec ja que són diputats.
