El jutge que investiga un presumpte tracte de favor a la cimentera Lafarge de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) ha citat com a investigat Emili Dragone, exalt càrrec del Departament d’Acció Climàtica, segons ha avançat ‘El Periódico’ i ha pogut confirmar l’ACN. Dragone era un dels responsables de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, i està investigat per presumptament haver autoritzat llicències ambientals a Lafarge contravenint la normativa sobre contaminació i per haver estat cooperador necessari en un delicte contra el medi ambient. El jutge també ha imputat l’empresa. En paral·lel, el Tribunal Suprem no ha admès el recurs de cassació amb què Lafarge demanava que no s’executessin les sentències que ordenen tancar la planta.
Dragone haurà de declarar al jutjat d’instrucció número 27 de Barcelona el 14 de novembre, mentre uns dies abans, el 6 de novembre, haurà estat citat el representant legal de Lafarge. La segona quinzena del mateix mes, el jutge cita com a testimonis diversos responsables de la conselleria d’Acció Climàtica: Assumpta Farran, Josep Enric Llebot i Marta Subirà.
Les citacions de Dragone i el representant de Lafarge com a investigats són fruit de les denúncies presentades per la fiscalia i per l’Agrupació de Veïns Can Sant Joan, que fa anys que va obrir un litigi judicial per tancar la cimentera. L’advocat que representa els veïns, Albert Calduch, expert en medi ambient, celebra la imputació “perquè Dragone era qui feia de nexe entre l’empresa i la Generalitat, signant les noves llicències en base a documents que la justícia havia declarat nuls”.
“Hi havia sentències que declaraven que Lafarge estava treballant sense declaració d’impacte ambiental, i la Generalitat d’ofici n’hi atorgava una, sense que l’empresa ho demanés”, relata Calduch, que ho considera “molt estrany”. Al mateix temps, ressalta que les noves llicències s’estaven concedint en base a normatives obsoletes “i sempre les signava Dragone”.
El lletrat recalca que la justícia ha conclòs en reiterades ocasions que l’autorització ambiental de Lafarge era nul·la, “que és la sanció més greu que uns jutges poden atorgar a una acta administrativa”. “Això vol dir que no ha tingut efecte ni en pot tenir mai”, subratlla, i assegura que els efectes contaminants de la cimentera i incineradora “són evidents”. “Si no, no requeriria una declaració d’impacte ambiental”, afegeix.
En paral·lel a la causa del jutjat de Barcelona que investiga presumptes irregularitats en la concessió de llicències, continua viu el litigi amb què els veïns demanen tancar la planta. Sobre aquest procés administratiu, els darrers dies el Tribunal Suprem ha desestimat admetre a tràmit el recurs de cassació amb què Lafarge volia frenar l’execució de l’ordre de tancament de la cimentera dictada en sentències anteriors.
L’empresa també va presentar un recurs al mateix TSJC, el qual està pendent de pronunciar-se. Calduch dona per fet que abans que acabi l’any l’alt tribunal català també ho desestimarà, “i s’acabarà del tot l’últim cartutx amb què Lafarge confiava per aturar el tancament”.
