El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior afronta a partir d’aquest dilluns la seva quarta setmana de declaracions, encara amb el calendari sense confirmar del tot. Entre els testimonis que sí que estan agendats hi ha guàrdies civils que van actuar el 20-S i policies nacionals que van interceptar un vehicle dels Mossos que anava a portar papers a la incineradora de Sant Adrià del Besòs. Però un dels testimonis més esperats és el de la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que previsiblement declararà a través de videoconferència dilluns.
Del Toro haurà d’explicar les vicissituds de l’escorcoll de la Conselleria d’Economia el 20-S, les dificultats d’accés i sortida de l’edifici i com va acabar sortint per una terrassa que connectava amb el Teatre Coliseum. En la seva declaració al Tribunal Suprem, Del Toro va explicar que aquell dia va passar molta “tensió i estrès”, fins i tot “por” per “l’allau de gent” que veia al carrer.
També va dir que cap a les nou del matí va veure un “incident molt desagradable” quan un jove s’acosta a un guàrdia civil que estava a la porta i, segons diu, l’escup i li passa una bandera per la cara. En aquest punt, va demanar al responsable de la guàrdia civil que truqués per demanar ajuda perquè “tenia senyals que en una hora es desbordaria la situació”. En la primera conversa que van tenir el responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil i la intendent Laplana, Del Toro va explicar que la mossa va negar-se a adoptar mesures de seguretat ni cridar efectius per “encerclar” protegir l’edifici perquè “no s’havia de produir cap altercat”.
Cap a les quatre de la tarda, la secretària judicial va relatar que va demanar si hi havia alguna possibilitat de portar alguna cosa de menjar. “Em van dir que era impossible, tampoc demanar menjar des de l’exterior, perquè si la gent veia arribar un pizzer sabria que el menjar seria per nosaltres i no podien posar ningú en perill”. Els guàrdies civils li van traslladar, va afegir, que no podien sortir en “aquelles condicions” i “menys per tornar amb menjar”.
Per marxar de l’edifici va trucar al magistrat instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que va trucar al major Trapero per desencallar la situació, després de descartar tres opcions diferents, fins i tot que la traguessin en helicòpter.
Va assegurar que no va parlar ni amb Jordi Cuixart ni amb Jordi Sànchez, tot i que sí que els va veure parlant amb la Guàrdia Civil, igual que va veure Oriol Junqueras, i fins i tot va afirmar que havia sentit parlar per megafonia l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, cosa que no va passar.
Aquesta declaració s’haurà de contrastar amb les que han fet aquesta setmana el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, i el seu número 2, que van redactar tots els atestats del 20-S i l’1-O. Baena va dir que aquell dia no va detectar cap comportament individual dels Mossos que suposés un delicte de sedició, com després sí que es va atribuir a Trapero i Laplana. Aquests dos guàrdies civils i els seus homòlegs a Lleida sí que han explicat que Trapero va assessorar el Govern “de forma inconscient” per preparar l’1-O, que la cúpula policial volia un “control ferri” dels seus agents durant els dies previs i el mateix 1-O.
No obstant això, no han pogut aportar cap prova directa d’ordres de Trapero o la Prefectura a altres comandaments o agents per permetre el referèndum, i tampoc sobre cap implicació directa dels càrrecs polítics, Cèsar Puig i Pere Soler.
