Minut 17.14 del Barça-Liverpool, en semifinals de Champions. L’Àlex Aymerich (Barcelona, 1993) aprofita l’atenció de milions de persones -tant des del Camp Nou com des dels mitjans de comunicació o les xarxes socials- i decideix saltar a la gespa amb una samarreta groga que demana la llibertat dels presos polítics catalans. Esquiva la seguretat i corre durant uns instants pel camp mentre els espectadors l’acompanyen cridant amb ell, com ja és habitual durant aquest minut, “independència” i “llibertat presos polítics”.
Però ahir no és el primer cop que ho feia. L’Àlex Aymerich ja va aconseguir -juntament amb el seu germà Sergi- captar l’atenció de tothom l’octubre del 2017, quan va intentar arribar a la gespa del camp del FC Barcelona en protesta per l’aleshores recent empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Des de La República, parlem amb ell per saber què l’ha motivat a repetir aquesta acció i ens explica que “se’ns va acudir amb el meu germà i un grup d’amics que estem bastant polititzats i l’objectiu principal era denunciar l’anomalia democràtica que estem vivint”.
Amb tot, assegura ser conscient que “ni aquest petit gest canviarà absolutament res ni arribarà a tota la gent que nosaltres voldríem”. “És senzillament un gest més, igual que quan algú es posa un llaç, penja una bandera, va a una manifestació o fa un acte polític”, diu per a reivindicar que “un simple acte individual com a ciutadà segurament no provoca cap canvi, però la petita suma d’accions de protesta és el que acaba marcant la diferència”. Per això, narra, han “buscat el lloc de difusió més gran per a poder fer el nostre petit gest que, probablement, ni surti a Europa”. “Però si li ha pogut arribar a algú i tocar-li, ja haurà valgut la pena”, apunta, i assegura que ja comptaven amb la “censura” de la UEFA perquè no s’emetessin les imatges per televisió però confiaven en que les xarxes socials farien que “es veiés allò que ells no volien”.
“A nosaltres ens ha sortit així, un altre potser talla una carretera. Són accions pacífiques que denuncien una situació d’anomalia i el que preteníem és que no ens adormim”, afegeix, per a explicar que emmarquen també el seu acte en el seguit de protestes pel fet que la Junta Electoral Central hagi vetat els exiliats de les eleccions europees. “Ni jo ni els que hem pensat aquesta acció som simpatitzants de JxCat ni hem votat mai Puigdemont, però pensem que és el president legítim de Catalunya destituït aplicant el 155 de forma excessiva i anticonstitucional”, apunta Aymerich, que critica que no es permetés la seva investidura després del 21-D i, ara, la JEC prengui aquesta decisió “indefensable”.
Preguntat per La República sobre si la seva acció també pretenia ser un toc d’atenció a les institucions catalanes per avisar que la ciutadania sí està disposada a actuar contra l’Estat, l’Àlex Aymerich assegura que no era la idea principal però entén que “la participació política activa no es pot fer si les institucions miren cap a una altra banda o inclús la persegueixen”. “També entenc que no és fàcil estar al Govern”, matisa, però diu estar “preocupat” perquè “sembla que no passa res perquè Vox no ha tret els resultats esperats en algunes enquestes i el PSOE i ERC han tret unes bones xifres”. “És obvi que no vivim en una dictadura, que això no és el franquisme, que en general es respecten els drets socials i civils, però no passa sempre i no podem normalitzar-ho”, conclou per a denunciar que “hi ha moltes mancances, sense negar l’evidència que tots vivim bastant bé i, potser, aquest és un dels problemes que tenim, que la gent té por a perdre coses”.
Per la seva protesta al Camp Nou, Aymerich s’enfronta a una sanció administrativa, tot i que explica que l’anterior (la que havia de rebre quan va protestar pels ‘Jordis’ el 2017) li va arribar al Barça i el club no li va passar a ell. “Imagino que no li volen passar una multa d’uns 3.000 euros a un noi que salta amb una samarreta pels presos quan, al seu camp, al minut 17.14 hi ha 100.000 ànimes cridant llibertat presos polítics. Però, si me l’envien, ja veurem que farem”, diu. Sobre la possibilitat de dur a terme més accions d’aquest tipus, el jove assegura que “no som activistes” i que els cops que han actuat ha estat per la gravetat del moment, contra la detenció “d’activistes socials reconeguts per defensar els drets humans” i pel “màxim dirigent polític dels fets que vam viure”. “Ens va quedar l’espineta i ho hem tornat a fer, però ja està. A més, suposo que estarem una temporada sense poder entrar al camp”, preveu Aymerich, que assegura que els dos últims cops que hi ha anat ha estat per a saltar a la gespa.
