El jutjat d’instrucció 32 de Barcelona ha condemnat el jove Àlex Aymerich, que l’1 de maig va saltar al Camp Nou (en el minut 17:14, durant el partit de semifinals de la Champions entre el FC Barcelona i el Liverpool) amb una samarreta groga que demanava la llibertat dels presos i preses polítics catalans. Un membre de la seguretat privada que treballava aquell dia al camp va acusar-lo d’etzibar-li un cop de puny per a poder accedir a la gespa i, després del judici, ha estat condemnat per un delicte lleu de lesions a pagar un mes de multa amb quota diària de 6 euros (180 euros), a més d’una indemnització de 175 euros i les despeses processals. Si es nega a pagar, serà castigat amb un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes.
“Es tracta d’una sentència molt lleu i, per tant, més enllà del profund enuig que sento per saber-me totalment innocent, no generarà masses més conseqüències. No obstant, vull aprofitar per denunciar públicament el que em sembla una flagrant vulneració al meu dret a la presumpció d’innocència, em temo que per motius marcadament polítics”, ha dit Aymerich, referint-se al judici com “una broma de mal gust”. Segons explica, el Ministeri Fiscal (en representació de l’acusació pública) “es va limitar únicament a preguntar-me si treballo i quant cobro” i “pel que fa al Jutge, es va passar tota la meva declaració sense parar-me cap atenció, excepte quan vaig pronunciar ‘llibertat presos polítics’ fent, únicament, referència al lema que portava a la samarreta, moment en el que em va avisar iradament que no se m’ocorregués fer cap apreciació política”. En la sentència, a la qual ha tingut accés ‘La República’, s’apunta que Aymerich es limita a negar els fets, no l’acte reivindicatiu, i que en el judici “va deixar clar” que la seva missió era “realitzar l’acte reivindicatiu de totes totes” i això és “compatible” amb l’agressió.
“El resultat és que se m’ha condemnat sense cap prova més que la declaració del denunciant i un part mèdic fet pel servei mèdic del barça en que s’assenyalà que tenia una lleu contusió al pòmul, en un estadi on hi havia cent mil persones i una infinitat de càmeres”, conclou. I afegeix: “Volen atemorir-nos per a que deixem de sortir al carrer, de reivindicar-nos i de lluitar per allò que considerem just, però mai ho aconseguiran”. La seva defensa, que demanava l’absolució, té cinc dies per a presentar un recurs d’apel·lació.
