El Grup Koiné ha emès un comunicat de cara a les eleccions espanyoles per reclamar als partits polítics que facin efectiva la defensa de la llengua catalana. “Han d’assumir que vivim un conflicte entre nacions que té com a camp de batalla, de fa segles, la llengua”, avisen.
Malgrat que tenen clar que “la independència és l’única possibilitat real de poder salvar la llengua”, demanen als diputats que surtin elegits del 23-J que defensin la llengua “no només amb paraules, sinó també amb fets”. Per això, proposen complir els tres punts següents.
En primer lloc, apunten que els polítics catalans “han de fer sempre les seves declaracions públiques en català, sense traducció”. “És responsabilitat dels mitjans de comunicació posar-hi subtítols, si ho consideren necessari”, argumenten.
En segon lloc, els polítics catalans han de fer totes les intervencions i gestions al Congrés
i al Senat en català, tant orals com escrites, “com a mínim fins a deixar palesa,
políticament i jurídica, la discriminació lingüística que practica el Parlament
espanyol”. A més, si aquestes intervencions són tallades o rebutjades, hauran d’apel·lar “a instàncies superiors, a instàncies europees, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i al seu article 21 que des de l’any 2000 prohibeix la discriminació lingüística com la que imposava fins llavors l’article 3.1 de la Constitució espanyola”.
Finalment, des del Grup Koiné demanen als polítics que deixin “d’actuar a la defensiva” per “desemmascarar el supremacisme espanyol que fa del castellà una llengua obligatòria arreu”. En canvi, el català queda relegat a “llengua optativa”, fins i tot en el seu mateix domini lingüístic.
“Duu, per exemple, a veure injust de demanar el requisit lingüístic del català al nostre territori, però a no veure injust de requerir-hi el coneixement del castellà, o a considerar que ni al Principat de Catalunya, ni al País Valencià, ni a les illes Balears, ni a l’Aragó de parla catalana, el català hi pugui ser la llengua vehicular de l’ensenyament en els mateixos termes que el castellà ho és a les comunitats de llengua castellana de l’estat”, adverteixen.
