El grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- ha tractat per primer cop l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra europea en una reunió “constructiva”. Fonts parlamentàries han informat que el grup, que està pendent de rebre un informe dels serveis tècnics de l’Eurocambra sobre la viabilitat de l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat, continua analitzant els aspectes jurídics i logístics de la mesura. Alhora, han subratllat que la institució, si bé no té l’obligació de subscriure un acord administratiu amb el govern espanyol per tirar endavant la mesura, sí que té la “possibilitat i capacitat” de contraure’l.
Després de la primera reunió, les mateixes fonts han indicat que el grup s’ha emplaçat a una nova reunió per tractar la qüestió amb l’objectiu de continuar analitzant els aspectes jurídics, alhora que debatre sobre altres llengües en una situació “similar” i avaluar els aspectes operatius -com pot ser les despeses derivades de la interpretació- d’autoritzar l’ús del català, el basc i el gallec a l’Eurocambra.
Fonts del grup també han apuntat que continuaran estudiant com ha de procedir la Mesa del Parlament Europeu -que és on s’ha de donar el vistiplau final a la mesura- per tal que es puguin parlar les tres llengües a la cambra europea.
Segons fonts parlamentàries, el grup es reunirà de nou el pròxim 4 de febrer.
Informe tècnic
La primera reunió del grup arriba després que la setmana passada el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, es reunís amb la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per abordar la petició feta pel govern espanyol de permetre l’ús del català, el basc i el gallec als plens de la institució europea.
El setembre passat, Albares va fer arribar una nova carta a Metsola en què li requeria que fes efectiva la mesura. A conseqüència, la presidenta de l’Eurocambra va sol·licitar al grup de treball l’elaboració d’un informe tècnic sobre la viabilitat econòmica i logística de parlar les tres llengües cooficials de l’Estat al plenari europeu.
El grup va derivar la petició als serveis tècnics de la cambra, que estan analitzant les implicacions econòmiques i logístiques de l’ús de les tres llengües cooficials. Fonts parlamentàries indiquen que, per ara, no s’ha presentat un informe final. Un cop el grup rebi l’anàlisi dels serveis tècnics, haurà de debatre l’informe i elaborar una proposta per portar a la Mesa de l’Eurocambra, on s’haurà d’acabar votant si s’autoritza o no l’ús del català, el basc i el gallec.
El grup de treball a qui Metsola ha encomanat la qüestió es va constituir el passat mes de setembre, expressament per aquesta legislatura del Parlament Europeu. Està format per cinc vicepresidents de l’Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
Votació a la Mesa
En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vicepresidents del Parlament Europeu. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la Mesa i només els Verds i l’Esquerra -amb un representant cada un- s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola d’autoritzar l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat. Els populars i els liberals -fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió- s’hi oposaven, tot i que la qüestió no es va arribar a votar mai.
Ara, amb la nova legislatura, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa, una de les quals és la de l’eurodiputat del PSC, Javi López. Amb el control d’una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, la possibilitat que tiri endavant, segons els socialistes, és més gran.
