Acció Climàtica ha avisat que l’evidència del canvi climàtic i la sequera que afecta tot el territori i també les zones esquiables, fan molt “difícil” que els Jocs Olímpics d’Hivern “puguin celebrar-se en unes latituds com les de Catalunya”. N’ha parlat la secretària del departament, Anna Barnadas, en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Es tracta d’un projecte que ja no estava en primera línia i tenim els informes necessaris per posar-hi molta precaució”, ha apuntat. Amb tot, ha deixat clar que qui lidera el projecte és Presidència i que és aquesta conselleria la que tindrà la darrera paraula. Fonts de Presidència consultades per l’ACN han recordat que fa un any i mig que no es mou res sobre aquest tema, ni des del COE ni des del Govern.
Barnadas ha assenyalat que l’actual situació climàtica ha posat Catalunya davant una “realitat complexa” i ha remarcat que en les àrees que podrien acollir uns eventuals Jocs Olímpics d’Hivern no es preveuen grans nevades.
Preguntada sobre els motius que podrien dur el Govern a retirar aquesta candidatura, ha recordat que es tracta d’un projecte que depèn de Presidència. Amb tot, ha afirmat que des d’Acció Climàtica s’ha treballat amb informes respecte la disponibilitat d’aigua en aquestes zones de Catalunya que han revelat que “amb l’escassetat d’aquest recurs al país i també a les zones esquiables, seria una recomanació important”.
Fonts de Presidència consultades per l’ACN han remarcat que no hi ha cap novetat al respecte. Han recordat que la candidatura en solitari va formalitzar-se el mes de juliol de 2022 i que, des de llavors, ni el COE no s’ha pronunciat al respecte, ni l’executiu català ha fet cap més moviment.
Tot i això, han admès que les properes edicions de la cita esportiva ja estan assignades. Tot apunta que el 2030 la cita podria fer-se als Alps francesos, i el 2034 a Salt Lake City, als Estats Units.
Neu artificial i aigua amb vaixells
Barnadas també s’ha referit a la producció de neu artificial a les pistes d’esquí catalanes. Ha indicat que un cop acabat el seu ús, quan es produeix el desglaç, aquesta neu es reincorpora al seu cicle natural i ha dit que les unitats on es fan aquestes pràctiques no es troben en situació d’emergència. Amb tot, ha considerat que no dona una imatge adequada: “Caldria ser curosos amb aquest recurs que no és infinit”, ha afirmat.
En una altra ordre de coses, ha confirmat les paraules del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, que va dir que fins el mes de juny no seria necessari portar aigua amb vaixells. “Tenim la seguretat que fins el juny, malgrat no plogui, ens podrem abastir”, ha insistit.
Així mateix, ha descartat el transvasament de l’Ebre com a solució per afrontar la sequera i ha assegurat que “la resiliència ha de venir d’un altre costat”. En aquesta línia, ha apostat per seguir treballant per incrementar les reserves procedents de la regeneració i la dessalinització de cara el 2027.
