El Govern ha enviat una carta al Ministeri d’Hisenda reclamant 1.700 milions d’euros que, segons els càlculs de l’executiu català, el govern espanyol li hauria de pagar per “compensar” les rebaixes d’impostos dels últims tres anys com, per exemple, l’impost especial sobre l’electricitat.
La Generalitat proposa un calendari: 172 milions aquest juliol, 642 milions més el 2024 i 862 milions el 2025. “Reclamem el que ens pertoca”, ha dit la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix. Segons el Govern, hi ha més “deslleialtats” de l’Estat en altres àmbits que han suposat una reducció dels recursos per a Catalunya: 37% de recaptació d’IVA en lloc del 50%, “repartiment injust” dels objectius de dèficit i execució del 54% del pressupostat.
Igualment, la consellera Mas Guix ha criticat el que ha qualificat d’un “desequilibri vertical”, és a dir, la diferència més gran entre els recursos que rep l’Estat i les comunitats amb el pas dels anys i a conseqüència de l’augment d’ingressos. I ho ha exemplificat explicant que des del 2012, quan va entrar en vigor l’actual model de finançament, els ingressos de l’Estat han crescut un 88,7% mentre que els de les comunitats autònomes ho han fet menys de la meitat, concretament un 40,5%.
Les diverses “deslleialtats” s’ha traduït a deixar de disposar de prop de 20.000 milions des del 2010 a conseqüència de modificacions tributàries o la inexecució dels pressupostos de l’Estat a Catalunya, entre d’altres.
Mas Guix ha enviat la carta al ministeri i ha deixat clar que ho seguirà reclamant al nou responsable d’Hisenda al govern espanyol, si canvia després de les eleccions del 23 de juliol. El Govern assegura que tot i que la remesa s’ha produït enmig de la campanya del 23-J ja ho tenia previst fer abans que Pedro Sánchez convoqués eleccions.
L’Estat no deixa marge a les comunitats en els objectius de dèficit
En tercer lloc, Mas ha criticat que l’Estat es quedi tot el marge de dèficit de cara al 2024 i obligui les comunitats a complir el 0% tenint en compte que es fan càrrec de serveis com la sanitat o l’educació -sumen un 32,1% de la despesa- i als ajuntaments a presentar un superàvit de dues dècimes. Segons la consellera, que la Generalitat pogués tenir un objectiu del 0,3% -l’objectiu d’aquest any- implica disposar de 780 milions d’euros o no.
Per últim, titular d’Economia i Hisenda ha tornat a advertir que la inexecució pressupostària en infraestructures suma 2.378 milions d’euros des del 2018, quan l’executiu de Pedro Sánchez va arribar a La Moncloa davant el 124% de mitjana d’execucions a Madrid. A més, com ja va fer dilluns, ha recordat que des del 2015, quan hi ha dades homogènies, a Catalunya s’han executat el 62% a Catalunya i a Madrid el 122% i que des d’aquell any s’han deixat de rebre 3.754 milions.
