El Govern enviarà un requeriment a l’Estat per reclamar que en l’aplicació del topall del preu del lloguer es combini l’índex català i l’espanyol i no només aquest darrer, que inclou un barem amb un índex mínim i un de màxim. Així ho han explicat fonts de la Generalitat, que han avisat que aquest és el pas previ a la presentació d’un contenciós administratiu a l’Audiència Nacional si el Ministeri de l’Habitatge no dona resposta en el termini d’un mes i un dia des de la presentació del requeriment. El Govern sosté que el fet s’apliqui un índex homogeni per a tot l’Estat contravé la disposició addicional primera de la pròpia llei espanyola de l’habitatge i assegura que una combinació dels dos índex permetria abaratir més el preu del lloguer.
Fonts de la Generalitat han indicat que si el requeriment no prospera i al cap d’unes setmanes s’opta per la via judicial a través d’un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional no demanaran la suspensió cautelar de la llei. Pel Departament de Territori, el fet que l’aprovació dels índex per part del ministeri no incorpori el català és un “incompliment de la llei d’habitatge” i lamenten que pràcticament s’ha esgotat la via negociadora i recórrer a la via judicial per “fer valer” les competències de la Generalitat.
El passat 7 de març, la consellera de Territori, Ester Capella, ja va enviar una carta a la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, en què lamentava que l’aplicació de l’índex català no estava previst en la proposta de resolució publicada a la web del ministeri en la qual es determinava el sistema d’índex de preus i que tampoc incloïa una “col·laboració” entre els dos índex “com exigeix la normativa d’aplicació”.
Concretament, es tracta de la disposició addicional primera de la Llei 12/2023 de 14 de maig pel dret de l’habitatge, que estableix que es “promouran els mecanismes de col·laboració amb les comunitats autònomes”. La Generalitat recorda que Catalunya ja disposa del seu propi índex de regulació dels lloguers des del 2017, quan es va aprovar al Parlament de Catalunya, però que l’Estat l'”ignora” i planteja un model híbrid.
A partir d’aquí, l’índex més baix dels dos seria l’efectiu per al límit màxim del lloguer, sigui el català o l’espanyol. Per argumentar aquesta petició, el Govern va elaborar un estudi a partir de prop de 17.000 habitatges ara de lloguer i sobre els quals s’han aplicat els índex català, espanyol i índex català i espanyol.
Algunes de les conclusions d’aquest estudi és que l’índex de referència és més baix que l’estatal en el 79% de la mostra analitzada i que en un 36% dels habitatges reduirien el lloguer en cas d’aplicar-se l’índex espanyol, un 54% si s’apliqués el català i un 57% una combinació d’ambdós. A més, els lloguers afectats caurien un 3,5% de mitjana només aplicant només l’índex estatal, un 6,4% amb el català i un 6,8% amb una combinació dels dos.
D’altra banda, l’informe també assenyala que l’índex català és especialment efectiu en els habitatges on es paga un lloguer més alt. En una quarta part d’aquests, l’índex català rebaixaria el preu del lloguer en un 11,7% davant un 7,3% del català i el 12,2% d’una combinació d’ambdós.
L’índex de referència és efectiu per limitar el preu del lloguer en aquells pisos de grans tenidors -que tenen cinc o més pisos llogats a Catalunya- , que ho siguin llogats per primer cop o que entrin al mercat després de cinc anys sense estar-hi.
En declaracions als mitjans, la consellera de Territori Ester Capella, ha defensat que el sistema per aplicar el topall sigui d’índex i no un barem en funció de les prestacions que tingui l’habitatge -com per exemple si té bones vistes o l’estat de conservació-. “No hi ha manera possible de comprovar-ho. No hi ha ningú que se situï en el mínim i tothom es col·locarà al màxim”, ha afirmat la consellera en relació al sistema d’índex espanyol.
Segons el model híbrid que proposa la conselleria, si el preu més baix el determina l’índex català, s’aplicaria el català; si el català se situés per sota de l’índex mínim s’aplicaria el més proper al mínim i si el català sobre passa el màxim s’aplicaria el de l’Estat. “Tens més ventalls de possibilitats a l’hora d’establir el preu més baix per a habitatge i no ho fas determinar a un mínim o a un màxim”, ha argumentat Capella.
Fonts del Departament han detallat que quan van analitzar els sistemes d’aplicació de l’índex català i espanyol es van donar casos de diferències de 400 euros. Segons insisteixen, factors com l’estat de conservació és “difícilment objectivable i es prestava a diferents interpretacions”.
Altres diferències que apunten són que l’índex català té en compte la cèdula d’habitabilitat i l’espanyol la superfície construïda i que el català té en compte les dades de l’Incasòl mentre l’espanyol ho fa en funció de les dades tributàries. Aquest darrer factor fa que al País Basc i a Navarra no s’hi pugui aplicar l’índex perquè l’Estat no disposa de les dades fiscals, segons han afegit fonts de Territori.
