Els comptes públics inclouen la revalorització de les pensions amb l’IPC i la gratuïtat de Rodalies i com sempre la manca d’execució de les inversions als Països Catalans
El govern espanyol ha aprovat el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2023 en el Consell de Ministres d’aquest dimarts. Els comptes públics per a l’any vinent preveuen 266.189 milions d’euros de despesa social, “la xifra més gran mai registrada”, segons ha destacat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa. Sis de cada deu euros dels PGE de l’any que ve aniran a despesa social, i si s’hi inclouen els fons europeus, assoleix els 274.445 MEUR. Entre les mesures que inclouen els pressupostos, hi ha la revalorització de les pensions amb l’IPC i una aportació de recursos a la guardiola de les pensions, per primer cop en 13 anys. També es preveu un increment de l’IMV igual que el de les pensions.
El PSOE dona per aprovats els pressupostos gràcies a la geometria variable que els permet prescindir de Junt i ERC si s’escau
Una altra de les mesures que ha destacat Montero és l’extensió de la bonificació i gratuïtat dels abonaments de Rodalies durant tot el 2023, que costarà 660 milions d’euros. Els comptes també recuperen el 60% de la base reguladora des dels sis mesos de prestació en matèria de desocupació, inclouen una prestació de criança de 100 euros al mes per a famílies amb menors de 0 a 3 anys i l’increment salarial de funcionaris.
“Són els comptes de la majoria social espanyola”, ha defensat Montero, que ha confiat a sumar els suports suficients en el tràmit parlamentari. La titular d’Hisenda ha tret pit del fet que són els tercers pressupostos que aprova l’executiu de coalició. “Comença la negociació”, ha dit Montero, sobre l’avís d’ERC que el seu suport “se sua”.
Inversió “històrica”
Pel que fa a la inversió real, Montero ha destacat que per primer cop se supera el llindar dels 10.000 milions d’euros, un fet qualificat “d’històric”. Passa de 8.900 MEUR de l’anterior pressupost a 11.867 MEUR d’aquest, un 33% més.
Increment en defensa d’un 25%, un escàndol amagat i acceptat per Podemos
Montero ha explicat que els comptes públics sí que preveuen un increment de la despesa en defensa, un element que Unides Podem rebutjava. Concretament del 6,5% i, si s’hi inclouen els fons europeus, arriba al 8,4%. La despesa en defensa creix més si es contemplen programes especials de modernització.
Educació, sanitat i dependència i inversió militar camuflada dins d’investigació i desenvolupament
En educació, els comptes incrementen la despesa en aquesta matèria un 6,6%, fins a 5.354 MEUR, i preveuen una partida rècord per a beques de 400 milions més. La despesa sanitària augmenta un 6,7% amb 173 milions d’euros per a l’atenció primària i 500 MEUR en infraestructures d’aquest àmbit i de salut mental.
Pel que fa a la dependència, els pressupostos incrementen un 152% la despesa, amb 620 MEUR més fins a assolir un nivell rècord. Un altre element dels comptes públics és la inversió en investigació i desenvolupament de 16.328 milions d’euros, un 23% més.
En relació amb els recursos per a les autonomies, s’incrementen un 24% en relació amb el 2022 fins a assolir els 135.274 MEUR. Les entitats locals rebran 23.235 MEUR, un 5% més.
La llei d’habitatge queda fora
La llei d’habitatge ha quedat fora de l’acord que han tancat el PSOE i Unides Podem, tot i que altres grups com ERC reclamen avenços en aquesta matèria. Montero ha defensat que no es pot tornar a vincular aquesta norma als comptes perquè ja es va fer l’any passat. “Cada cosa té el seu moment”, ha dit, i ha relegat la qüestió al tràmit parlamentari.
Unides Podem sí que ha vinculat els comptes a l’acceleració de l’aprovació de la llei de famílies, que inclourà nous permisos de conciliació com un permís per a cuidadors, un permís per atendre circumstàncies familiars imprevistes o un nou permís parental de vuit setmanes. Montero ha demanat “prudència” amb aquesta qüestió.
