Catalunya denuncia que la seva participació en la implementació dels fons Next Generation ha estat “pràcticament nul·la”
Catalunya considera que la seva participació en la implementació dels fons Next Generation EU ha estat “pràcticament nul·la”, malgrat el fort component regional promès pel govern espanyol. Segons un informe elaborat per la plataforma ‘Regions for EU Recovery’, format per 30 regions de deu estats membres, Catalunya defensa que no s’ha respectat el principi de subsidiarietat i observa “contradiccions” entre les polítiques regionals i els objectius de l’executiu central. El document, presentat aquest dimecres a Brussel·les per la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, també assenyala que els procediments dissenyats per l’Estat estan provocant que Catalunya rebi la meitat dels diners que li correspondrien atenent el seu PIB i població.
La principal queixa per part del govern català que recull l’informe és la poca participació de l’executiu en el repartiment dels fons Next Generation. Segons apunta el document, Catalunya “no ha tingut un rol central en el disseny dels objectius, malgrat participar en les trucades organitzades pel govern central”. A més, assenyala que Catalunya ha hagut de donar suport a les autoritats i als inversors locals tot i no estar plenament implicada en el procés.
Un altre dels reclams destacats per part del Govern és la “multiplicitat d’òrgans”, un fet que ha dificultat que els potencials beneficiaris trobessin les ajudes que necessitaven. “Això és especialment perjudicial per a les pimes, que no disposen d’una capacitat administrativa adequada per fer front a aquestes dificultats”, apunta l’informe.
En relació amb aquesta qüestió, l’informe també denuncia que aquesta manca de coordinació ha derivat en el disseny d’ajudes “desagregades, centrades en àmbits massa específics” i escrites en un llenguatge “excessivament complex”. Si bé el text celebra que la majoria dels estats hagin impulsat un mecanisme per fer un seguiment de l’ús dels fons, Catalunya i la resta de regions espanyoles que han participat en l’enquesta –el País Valencià, el País Basc i les Illes Balears- consideren que les eines per avaluar com s’han utilitzat les ajudes han estat “insuficients”.
Per altra banda, Catalunya subratlla que el govern espanyol no ha respectat el principi de subsidiarietat i els diferents nivells de governança a la regió. En aquest sentit, posa de manifest que això posa límits a l’exercici de la seva competència i, alhora, contradiu algunes de les polítiques que es volen impulsar des del Govern. “La centralització ha derivat en contradiccions de les polítiques regionals, cosa que pot limitar l’absorció de fons i atorgar subvencions a projectes que no són transformadors”, assenyala l’informe.
Finalment, tant Catalunya com la resta de comunitats espanyoles han criticat el “poc marge” del que han disposat per planificar l’ús dels fons i han apuntat que els terminis habilitats per enviar sol·licituds han estat “massa curts”.
“Catalunya no té el rol que li pertoca”
Segons la consellera Alsina, la principal conclusió de l’informe és que Catalunya –i bona part de les regions que apareixen en l’enquesta- “no té el rol que hauria de tenir, tant en els processos de presa de decisió com en la implementació dels fons”.
En aquest sentit, ha insistit que l’eficiència dels fons es redueix de forma significativa quan no són els territoris directament vinculats a la gestió d’aquests recursos els que se’n fan càrrec. Segons dades mencionades per la mateixa consellera, en convocatòries directament gestionades pel Govern, Catalunya ha obtingut el doble dels fons que li pertocarien d’acord amb el seu PIB i el seu volum de població.
Per contra, aquests ingressos s’han reduït a la meitat si es tenen en compte els recursos obtinguts dels fons Next Generation gestionats pel govern espanyol. “És una gran preocupació”, ha reconegut Alsina.
Un cop presentat l’informe, la intenció de les regions que hi ha participat és la de traslladar el document a la resta de les institucions europees perquè aquestes “prenguin nota” i puguin introduir mecanismes “que escoltin més i millor les veus de les regions”.
Queixes a la resta d’Europa
Més enllà de les queixes de Catalunya, el País Basc, el País Valencià i les Illes Balears, el document també recull les opinions de tretze regions de vuit països de la Unió Europea. D’aquestes, només una tercera part han afirmat que han pogut gestionar projectes vinculats als Fons Next Generation de forma directa.
Es tracta de la regió belga de Flandes, Baixa Àustria, la regió finlandesa d’Aland i la regió eslovaca de Bratislava. La resta de territoris que han mostrat disconformitats amb els seus governs centrals han estat les regions italianes de Lazio, Llombarda i Emilia-Romagna, les alemanyes Baden-Württemberg i Baviera, les franceses Occitània i Nova Aquitània i la regió finlandesa d’Helsinki.
A banda de la consellera Alsina, la presentació de l’informe –que ha tingut lloc a la delegació del Govern a Brussl·les- ha comptat amb la participació del ministre-president de Flandes, Jan Jambon, i del president de la regió de Bratislava, Juraj Droba.
