El Govern assegura que el reconeixement de l’oficialitat del català seria una contribució “significativa” que podria fer la Unió Europea “en favor del progrés i l’estabilitat”. Així ho indica en l’argumentari que l’executiu ha traduït i enviat als 27 estats membres, una fitxa on s’enumeren tots els motius per accelerar un procés que “ve de molt lluny”. Segons el Govern, el català es troba davant “una gran oportunitat” i una decisió que considera “inajornable” per corregir “una greu anomalia històrica” que afecta els drets de deu milions de parlants. El document serà una de les eines que emprarà l’executiu en la “nova ofensiva” que iniciarà la setmana vinent pel reconeixement i que inclourà viatges a l’exterior i campanyes publicitàries.
L’argumentari comença destacant que el català és una llengua que té prop de deu milions de parlants a la Unió Europea, sent una de les 15 llengües oficials més parlades al Vell Continent i a nivells similars a idiomes com el grec, el suec, el búlgar, el croat o el danès. “Més de nou milions de persones usen el català amb més o menys freqüència cada dia en l’àmbit laboral o escolar a l’estat espanyol”, indica.
El document també menciona la rellevància del català en l’àmbit universitari -es pot estudiar a 150 universitats arreu del món-, en l’àmbit comunicatiu i audiovisual -existeixen més d’una vintena de canals de televisió en català, més de 200 emissores de ràdio i més de 30 diaris en paper i digitals- i en l’àmbit institucional.
Pel que fa a l’ús tecnològic, el Govern recorda que quatre de les cinc webs més visitades del món tenen versió en català -Google, YouTube, Facebook i X-, mentre que en el sector cultural destaca que la producció és “molt comparable” a la d’altres llengües com el noruec o el finès, mencionant la publicació de 10.059 títols de llibres en català l’any 2021 (pel finès en van ser 9.651, per exemple).
“El català disposa d’institucions que vetllen pel seu ús, desenvolupament i normalització; […] és una llengua que està perfectament estandarditzada i disposa de recursos normatius i tecnològics plenament desenvolupats; de fet, té un equipament superior al d’altres llengües ja reconegudes com a oficials per la UE”, apunta l’executiu.
Una reivindicació històrica
En el mateix argumentari, el Govern assenyala que la reivindicació del català “ve de molt lluny” i que es troba davant el repte “majúscul” d’evitar ser substituïda per la llengua castellana. “Per això és important que el català gaudeixi del reconeixement, de la protecció i de l’impuls que mereix”, resa el text.
De fet, el govern parla “d’anomalia democràtica” i lamenta que aquesta situació es tradueixi en la “vulneració dels drets lingüístics” d’uns deu milions de ciutadans europeus. “Al nostre parar, contravé a les bases fundacionals de la mateixa UE”, indica.
A més, posa de manifest que, després de quatre dècades, finalment el català s’hagi reconegut oficialment al Congrés dels Diputats. “En aquest sentit, la declaració del català com a llengua oficial de les institucions europees serà un pas més per aconseguir la plena normalitat”, diu.
En paral·lel, el Govern assegura que el reconeixement del català no provocarà un efecte dominó, com alguns estats han suggerit. De fet, l’executiu deixa clar que la petició d’oficialitat és un afer de cada país, ja que el reglament europeu estableix que l’oficialitat al mateix estat és la condició prèvia per arribar a l’oficialitat de les institucions. El cas del català -així com del basc i el gallec- és “clarament singular”, ja que Espanya és l’únic país en què hi ha hagut peticions “amb ampli suport social i institucional”.
Alhora, més enllà del català, el basc i el gallec, les úniques dues llengües a Europa no reconegudes i que són oficials a les institucions del seu territori són el frisó i el feroès.
La barrera del cost econòmic
Si bé el Govern entén que “la defensa dels drets dels ciutadans no s’hauria de cenyir a una discussió econòmica”, el document també presenta arguments d’aquest tipus. En primer lloc, el text fa menció a unes dades recollides per la Comissió Europea l’any 2013 on xifrava en 1.000 milions d’euros el cost de les traduccions de les 24 llengües actuals del conjunt d’institucions europees. “Aquesta quantitat equival a menys de l’1 del pressupost europeu, poc més de 2 euros per ciutadà a l’any”, exposa.
A més, l’executiu assegura que la millora d’eines de traducció automàtica i la intel·ligència artificial fan preveure que els costos de traducció es puguin reduir “notablement” els pròxims anys.
Per altra banda, recorda que un 25% dels intèrprets en plantilla a les institucions europees i un 30% dels intèrprets de la borsa de personal extern de la UE també són competents per treballar en català.
“El Govern de Catalunya pot garantir que ho té tot a punt i que està a la plena disposició de les institucions europees, si aquestes ho requereixen, per desplegar les actuacions d’impuls necessàries per fer efectiva l’oficialitat amb la màxima celeritat”, resumeix.
La presentació de l’argumentari és una estratègia que va en paral·lel a la “nova ofensiva” que té previst llançar el Govern a partir de la setmana vinent a diversos nivells, tal com va anunciar recentment el president Aragonès.
Per una banda, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, té previst reunir-se els dies 16 i 17 d’octubre a Madrid amb ambaixadors dels diferents estats membres per tractar la qüestió. Per l’altra, la delegació del Govern davant la UE té programades a Brussel·les diverses reunions amb representants dels 27, mentre que des de l’executiu es continuarà fent interlocució amb altres governs europeus.
Alhora, el mateix Govern posarà en marxa al llarg dels pròxims dies una campanya publicitària -tant a la xarxa com a la via pública- als diferents països de la UE. Els anuncis estaran traduïts als idiomes de cada estat i busquen influir en l’opinió pública per tal d’aglutinar més suport de la ciutadania.
La pròxima data rellavant clau per a l’oficialitat del català a la UE serà el 24 d’octubre, quan Luxemburg acollirà un nou Consell d’Afers Generals. Allà està previst que els ministres d’Exteriors de la UE debatin novament sobre aquest tema, tot i que no es preveu una votació formal.
