El Govern de Salvador Illa demostra una vegada més la seva manca d’estima i de compromís amb la llengua catalana. L’executiu socialista, en un moviment sorprenent, ha rebaixat “excepcionalment” el requisit de català per als metges de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), segons ha avançat ‘El Mundo’. En lloc del nivell C1, que és l’estàndard exigit per garantir una atenció sanitària de qualitat en català, es permetrà incorporar professionals amb un nivell inferior o directament sense cap coneixement de la llengua acreditat, sempre que es comprometin a assolir-lo en un màxim de tres anys, malgrat que els cursos de català per a sanitaris ja s’han demostrat poc eficients. Fins a assolir el nivell de català C1, aquests metges podran exercir sense garantir la comprensió ni expressió fluida en la llengua dels pacients, mentre que els metges catalans continuen abandonant el país buscant millors condicions laborals.
Aquest moviment del Govern d’Illa ha sorprès, especialment tenint en compte la delicada situació de la llengua catalana en sectors clau com l’educació o l’atenció sanitària. Paral·lelament, però, els metges catalans que sí que compleixen els requisits lingüístics marxen a l’estranger, atrets per millors sous i condicions laborals. Segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona, una part significativa dels professionals joves opten per establir-se al Regne Unit, Alemanya o als Emirats Àrabs, davant un sistema català precaritzat i amb elevada temporalitat. Aquesta fuga de talent nacional ha deixat un buit que ara el Govern pretén cobrir amb personal que ni coneix la llengua ni es mostra disposat a fer l’esforç d’aprendre-la.
La situació és alarmant. Segons el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el 50,2% dels metges fan servir el castellà com a llengua habitual. El 2023 es van registrar 202 queixes per manca d’atenció en català, i el 2024 la xifra ja ha pujat a 206. Amb la rebaixa del requisit lingüístic, el risc que els pacients catalanoparlants quedin desatesos en la seva llengua no només augmenta, sinó que s’institucionalitza. I concretament a l’ICAM, aquesta manca de personal és especialment crítica: més del 30% de les places estan vacants i hi ha més de 20.000 expedients d’incapacitat temporal pendents de resolució des de fa 18 mesos.
