El govern del Consell de la República ha rebutjat en un comunicat les acusacions d’autoritarisme que els feien dies enrere una trentena de membres de l’extinta Assemblea de Representants de l’ens en una carta oberta. També rebutja que la substitució d’aquest òrgan de representació -a mode del que faria un parlament- per dues cambres de nova creació “no suposa dotar el Consell d’una estructura piramidal i autocràtica”, sinó aportar “més valor afegit” a la seva acció política a través de l’especialització. La carta atacava en diversos punts la figura del vicepresident del Consell, Toni Comín, que al comunicat es defensa assegurant que el diàleg ha estat “la divisa constant” de la seva actuació.
Amb el final de legislatura el govern del Consell de la República va dissoldre els seus organismes, entre ells l’Assemblea de Representants, i va proposar una reestructuració que serà votada pels electors de l’11 al 16 d’octubre. Tal com s’ha esmentat, la proposta planteja substituir l’Assemblea per un sistema bicameral, amb una cambra de representació dels consells locals i una altra que treballi en “l’elaboració de la legislació republicana”.
La dissolució de l’Assemblea i la proposta de reforma ha causat malestar entre part dels membres de l’organisme ja extint, que s’ha plasmat en la carta oberta signada per 31 de les 121 persones que el formaven. Una part “no majoritària”, segons puntualitza el govern del Consell, que subratlla, a més, que 7 dels 31 signants “ja havien renunciat a la seva condició de representants amb anterioritat a la dissolució de l’Assemblea”. Això fa, afegeix el govern, que la carta “compti amb el suport de 24 representants”, un 20% del total.
En paral·lel això, el govern, que subratlla que totes les decisions que ha pres han estat col·legiades -de tal manera que reitera el rebuig a les acusacions d’autoritarisme de Comín-, considera “indigne” que s’atribueixi interessos personals -una altra acusació de la carta a Comín- a membres del govern compromesos “de manera incondicional” amb el referèndum de l’1-O malgrat saber que podrien convertir-se en “víctimes d’una dura repressió que havia de tenir com a conseqüència l’exili o la presó”.
El comunicat puntualitza una per una les acusacions que la carta oberta feia al govern del Consell per la República, com ara que Comín traslladés a l’Assemblea la necessitat que “donés suport a les directrius polítiques del govern”. En aquest sentit recorda que en un sistema parlamentari les majories que trien el president i les que aproven les lleis acostumen a coincidir, però que atesa la “peculiaritat” de l’Assemblea, aquesta majoria no es pot articular a través de partits polítics ni de grups parlamentaris. “Per aquesta raó el govern va posar sobre la taula la conveniència d’articular algun mecanisme innovador que propiciés el normal consens entre govern i Assemblea”, una proposta que “en cap cas permet concloure que hi ha hagut un intent d’usurpar la independència legislativa de l’Assemblea”.
La carta oberta també criticava les despeses dedicades al funcionament de l’Assemblea. El govern del Consell replica que s’ha mirat de garantir l’equipament “físic i tecnològic necessari” perquè els seus plens se celebrin “amb la dignitat que aquest òrgan parlamentari exigeix”.
Alhora afirma “amb tota rotunditat” que no hi ha hagut “cap tracte de favor” en la gestió i distribució dels recursos necessaris per al funcionament de l’Assemblea. La gestió econòmica del Consell, assegura el comunicat, “ha seguit sempre els criteris d’eficiència, austeritat, transparència i rendiment de comptes”.
Finalment, davant les crítiques que la carta oberta feia al fet que s’eliminés els correus electrònics institucionals dels assemblearis, el govern del Consell per la República puntualitza que el servei va acabar en el moment en què l’Assemblea va ser dissolta, malgrat que es va mantenir uns dies més perquè els representants tinguessin l’oportunitat d’enviar un correu de comiat als seus electors.
