El Govern declara l’excepcionalitat per sequera a 23 municipis de les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès que depenen de la capçalera del Llobregat. Així ho ha anunciat aquest dimarts el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, després d’una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera. D’aquesta manera, la unitat passa a l’escenari d’excepcionalitat (semàfor taronja) i la mesura entrarà en vigor tan bon punt es publiqui la resolució al DOGC, prevista per a la setmana vinent. La comissió de sequera també ha definit que el municipi de Vallirana se situï, a petició del propi Ajuntament, en l’escenari d’emergència per l’esgotament dels recursos propis.
La resta d’unitats de les conques internes catalanes continuaran en la mateixa situació, de manera que, quan s’actualitzi la informació al DOGC, 2 zones estaran en situació de normalitat, 2 en alerta, 11 en excepcionalitat i tres en emergència.
La declaració d’excepcionalitat per la situació a la capçalera del Llobregat afectarà 23 municipis de les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, amb una població conjunta de 15.323 habitants. Són Bagà, Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gombrèn, Gósol, Guardiola de Berguedà, Guixers, la Coma i la Pedra, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, les Llosses, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Llorenç de Morunys, Vallcebre i Vilada.
Vallirana, en l’escenari d’emergència
La comissió també ha tractat la declaració de l’estat d’emergència (semàfor vermell) del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), amb 23.004 habitants, a petició del mateix Ajuntament. Com que aquesta localitat es regeix per l’indicador de pluviometria, la decisió s’ha pres arran del baix nivell de les seves reserves subterrànies. El municipi no està connectat a cap xarxa d’abastament supramunicipal i s’està redactant el projecte per incorporar-lo a la xarxa Ter Llobregat per incrementar així la garantia en el subministrament.
L’emergència a l’àrea metropolitana, “inevitable” abans que acabi l’any
El director de l’ACA ha assegurat que és “inevitable” que l’àrea metropolitana, que actualment es manté en l’escenari d’excepcionalitat, entri en situació d’emergència abans que acabi l’any. Des de fa mesos, que es preveu que això passi al desembre, però, segons Reyes, el canvi d’escenari es podria avançar després que els mesos de setembre i octubre hagin estat “pèssims” a nivell pluviomètric. “És veritat que estem en unes pluviometries per sota dels mínims històrics i es podria avançar, però s’ha d’analitzar”, ha dit Reyes.
Davant d’aquest escenari, el director de l’ACA ha fet valdre que Aigües de Barcelona estigui fent proves en l’àmbit metropolità per veure què passaria si la sequera anés a pitjor. “És molt important fer les proves de reduccions de pressió”, ha dit Reyes, que és més partidari de començar per abaixar la pressió a les llars i evitar els talls d’aigua mitjançant un ús responsable d’aquesta a casa.
A les poques pluges del setembre o l’octubre cal sumar-hi la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que estima que les pluges dels pròxims dies seran minses en general o poc abundants al Pirineu i al Prepirineu. Així, la setmana vinent encara podran circular alguns sistemes frontals, però no portaran precipitació important i les acumulacions seran minses (fins a 5 mm) en general, d’acord amb el SMC. De fet, el model meteorològic a llarg termini indica que la resta del mes de novembre la precipitació es mantindrà per sota de la mitjana climàtica.
Segons Reyes, el sistema Ter-Llobregat -del qual s’abasteix l’àrea de Barcelona- registra 125 hectòmetres i s’entraria en emergència als 100 hectòmetres. Per tant, si entressin prop de 30 hectòmetres o es mantingués el nivell actual s’aniria navegant en l’excepcionalitat. Tanmateix, el pronòstic per al novembre, el desembre o el gener és que continuï baixant l’aigua, seguint el patró de poca pluja del setembre i l’octubre. Per això, ha justificat el director de l’ACA, és “tan important” reduir els consums i ajudar els ajuntaments a captar aigües subterrànies i deixar l’aigua als embassaments.
Increment de l’aigua provinent del riu Besòs
La greu i llarga sequera que afecta les conques internes de Catalunya fa necessària la mobilització de nous recursos hídrics, inclosos aquells que fins ara no s’havien considerat aptes per la potabilització, com és el cas del riu Besòs. Amb l’objectiu d’incrementar la disponibilitat d’aigua, l’ACA ha posat a licitació la redacció del projecte bàsic per a la construcció de dues plantes potabilitzadores en el tram final del Besòs, concretament en l’àmbit del riu al seu pas per Montcada i Reixac i entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs, als àmbits de Mas Rampinyo i de Bon Pastor, respectivament. Amb un pressupost de licitació de 120.258 euros, la redacció del projecte bàsic servirà per definir la ubicació de les plantes, les seves característiques, la capacitat i el tipus de tractament, entre d’altres.
Paral·lelament a la redacció dels projectes constructius, l’ACA ja ha començat les obres de perforació de dos pous i tres sondejos d’investigació en el tram final del riu Besòs. Aquesta actuació, pressupostada en 204.592 euros, s’està desenvolupant en els termes municipals de Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet, amb l’objectiu de disposar de noves captacions d’aigua en l’actual context de sequera. Els treballs tindran una durada de tres mesos i preveuen la construcció de dos pous i tres sondejos, assajos de bombament dels pous i analítica per a caracteritzar l’aigua captada en cada pou.
Abans de l’adjudicació d’aquests treballs, l’ACA ha fet una sèrie d’actuacions entre finals de maig i principis de juny en dues zones de la part baixa del riu Besòs, concretament a les zones denominades “Montcada – Mas Rampinyo” i “Santa Coloma – Bon Pastor”. D’acord amb aquests estudis s’han determinat les àrees més favorables per dur a terme aquestes perforacions al·luvials.
La profunditat dels pous oscil·larà entre els 20 i els 25 metres i per a extreure l’aigua s’habilitarà una canonada provisional recuperable d’acer de 500 mm de diàmetre. Per a la futura execució de les dues plantes potabilitzadores es preveu l’ampliació de la xarxa de pous de captació en aquest àmbit per assolir els cabals de disseny que s’estableixin.
Dades de consums i expedients
L’ACA ha actualitzat les dades de consums al portal de la sequera amb les dades del setembre. Així, 189 municipis de les conques internes superen els consums que tenen assignats (eren 176 amb dades d’agost): 12 de la unitat Anoia-Gaià; 6 de l’aqüífer Carme-Capellades; 13 del Fluvià-Muga; 4 de la capçalera del Llobregat; 26 de la del Ter; 16 del Consorci d’Aigües de Tarragona; 3 de l’embassament Darnius Boadella; 8 de l’embassament del Llobregat; 11 del pantà del Ter; 49 de l’embassament Ter-Llobregat; 23 de la unitat de l’Empordà; 16 de la del Mig Llobregat; 1 de Prades-Llaberia, i 1 de la Serralada Transversal.
D’altra banda, 119 municipis (eren 209 a l’agost) no han informat dels consums del setembre, però en aquest apartat cal incloure, per exemple, 38 de l’aqüífer Pliquaternari Tarragonam, que no té l’obligació d’aportar dades. A més, els municipis més petits no tenen obligació d’informar mensualment, sinó cada tres mesos.
El director de l’ACA ha recordat que durant el mes de setembre es van enviar requeriments a 250 municipis pels consums registrats a l’agost. Amb el 99% de les dades del mes de setembre, ha dit, ja poden iniciar els expedients, que afectaran a 250 municipis i unes 40 empreses. Segons ha explicat, ho faran des del que més impacte genera al medi fins al que menys impacte genera.
