Els atacs contra la cultura i la llengua catalanes no cessen a les Illes Balears. Després que el nou govern del PP aprovés l’eliminació de l’obligatorietat del català per a treballar en l’àmbit sanitari, i es proposés establir la mateixa norma per a l’àmbit administratiu, els populars apunten ara a l’educació. Els populars, amb la connivència de l’extrema dreta de Vox, tenen ara l’oportunitat perfecta per retallar els drets lingüístics dels habitants de les Illes.
La presidenta del govern balear, Marga Prohens, donant compliment a una de les condicions imposades per Vox a l’acord al qual van arribar amb els populars per tal d’investir Prohens, s’inclina per incloure la lliure elecció de la llengua en l’educació dels 3 als 8 anys de cara el curs vinent (2024-25). Aquesta mesura, segons ha anunciat Prohens aquest dimarts, 17 d’octubre, està prevista que s’ampliï a la resta de les etapes educatives abans que acabi la legislatura.
Prohens, si bé ha admès que sap que aquesta mesura tindrà reaccions adverses, s’ha mostrat optimista respecte a l’acollida de la proposta. “Jo crec que alguna cosa hem après. Sens dubte el meu partit alguna cosa va aprendre” ha dit Prohens, descartant patir una onada de protestes com les ocorregudes el 2013. Una dècada enrere, el govern balear, aleshores liderat pel popular José Ramón Bauzà, en el seu intent de castellanitzar l’educació i l’administració mitjançant el decret de trilingüisme, va desencadenar un seguit de mobilitzacions multitudinàries contra l’arraconament de la llengua.
