Espanya ha enviat a la Comissió Europea el seu Pla de Recuperació per accedir als fons europeus que han d’ajudar les economies de la Unió Europea a superar la crisi generada per la pandèmia de la covid-19, segons ha informat el Ministeri d’Economia. El pla, que el consell de ministres va aprovar dimarts, inclou les reformes i inversions previstes per l’executiu de Pedro Sánchez i també les perspectives macroeconòmiques fins al 2024. Precisament aquest divendres, l’Executiu ha dit que preveu que el creixement sigui del 6,5% aquest any, amb un dèficit del 8,4% que anirà baixant fins al 3,2% previst per al 2024. Els altres estats que també han enviat a Brussel·les els seus plans són Portugal, Alemanya, Grècia, França i Eslovàquia.
A diferència del mitjà @octuvreCAT , el TN vespre ha presentat el projecte obviant els incompliments del govern espanyol amb Catalunya que no han estat informats, ni ha participat en l’elaboració del document.
Espanya pot aspirar a rebre fins al final del programa dels Fons Next Generation, el 2026, uns 140.000 milions d’euros entre préstecs i ajuts. En tot cas, en el document enviat aquest divendres Espanya demana 69.500 milions d’euros en ajuts directes. Recordem que amb els fons Feder, Espanya és el país d’Europa amb més retorn de diners per no execució dels projectes.
Els projectes no tenen un calendari clar d’execució
Espanya ha enviat el document de 2.000 pàgines amb les reformes i propostes d’inversions, així com el Pla d’Estabilitat (2021-2024) i el Programa Nacional de Reformes, d’acord amb les recomanacions de la CE. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha confirmat la recepció del pla, i ha afirmat que la Comissió “contribuirà a finançar la recuperació del país a través de projectes vinculats a la transició ecològica i digital, la cohesió i la igualtat de gènere”.
Punt final a les ajudes pel Covid a partir del 2022
L’executiu basa part de les seves previsions econòmiques en la desaparició a partir de 2022 de les mesures d’àmbit laboral adoptades per combatre els efectes de la pandèmia. Concretament el document apunta a la “finalització a partir del 2022” de “totes” les mesures, com “prestacions per cessament d’activitat, exoneració de les quotes de la Seguretat Social, exoneracions dels ERTO, exoneració d’autònoms i incapacitat temporal”.
Concentra la despesa en el període 2021-2023, però no clarifica els calendaris d’execució
El document enviat a la Comissió Europea no només recull les iniciatives que s’impulsaran, sinó també el nivell d’inversió que l’executiu vol fer a través dels fons europeus fins al 2026. El govern de Sánchez concentra gairebé tota la despesa en els exercicis 2021, 2022 i 2023.
Segons les previsions del govern espanyol, el 2021 ja s’executaran 22.158 MEUR. Al 2022 són 25.033 MEUR, i al 2023 19.109 MEUR. Al 2024 la previsió baixa dràsticament amb només 1.688 MEUR, al 2025 cau als 743 MEUR i al 2026 als 295. Cal sumar-hi els 501 MEUR que l’Estat atribueix al 2020.
Medi ambient, primera partida
Segons el document, la protecció del Medi Ambient representa la partida més important del pla. Són 28.783 MEUR, un 41% del total de la despesa. Només al 2021 està previst que s’inverteixin 8.333 MEUR, al 2022 9.647 MEUR, i al 2023 7.794 MEUR.
El pla també incorpora altres partides com la inversió en Educació, que suposa 4.441 MEUR, un 6,4% del total. Són 1.820 MEUR al 2021, 1.520 MEUR al 2022, i 1.101 MEUR al 2023.
La rehabilitació d’habitatges representa un 7,8% del pla. L’executiu dibuixa una inversió de 2.049 MEUR al 2021, 1.795 MEUR al 2022, i 1.572 MEUR al 2023.
També hi ha diners dels fons europeus destinats a Defensa, 73 MEUR en els tres primers anys, així com en ordre públic i seguretat, amb 449 MEUR en el mateix període. Són el 0,1% i el 0,6% del total, respectivament.
No demana els 70.000 milions de crèdits tous
Contràriament al que han fet països com Itàlia, Portugal o Grècia, el document del govern espanyol no inclou cap petició dels 70.000 MEUR en crèdits tous que l’Estat té a la seva disposició per assolir els 140.000 MEUR del total d’ajudes que ofereix Europa. En tot cas, el pla apunta que es començaran a reclamar aquests crèdits a partir del 2022.
