El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a El Confidencial que el seu executiu contempla “qualsevol tipus d’escenari” i estudia “totes les capacitats i instruments que té sobre la taula, ja sigui el 155 o la Llei de Seguretat Nacional, per respondre a qualsevol desafiament”.
Segons Sánchez, “qualsevol resposta que donem” serà des de la “fermesa democràtica” però també de la “proporcionalitat” perquè, “no volem tirar més llenys al foc, que és precisament l’única esperança de l’independentisme, que caiguem en les seves provocacions”. Ha assegurat que aquesta “mesura extraordinària” que es pugui adoptar es posaria en marxa sempre “des del consens” amb altres formacions polítiques.
El president del PP, Pablo Casado, és qui més ha demanat l’aplicació immediata de la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya els últims dies.
La Llei de Seguretat Nacional permet al govern espanyol prendre el control dels Mossos d’Esquadra
La Llei de Seguretat Nacional permet al govern espanyol prendre el control dels Mossos d’Esquadra. La norma habilita l’Estat a disposar dels “recursos materials i humans” de les autonomies, inclosos els Mossos i les policies locals, que siguin necessaris per “garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”. El president del govern espanyol pot activar-la a través d’un decret aprovat al consell de ministres, un mecanisme més ràpid que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que requereix fer passos previs, com enviar un requeriment al president de la Generalitat. L’executiu espanyol hauria de declarar que hi ha una “situació d’interès per a la Seguretat Nacional” i designar un Consell de Seguretat Nacional, un organisme presidit pel cap de l’executiu encarregat de dirigir i coordinar les actuacions.
Al decret que hauria d’aprovar el govern espanyol, l’executiu hauria de definir la crisi, l’àmbit geogràfic del territori afectat i la seva durada i informar “immediatament” al Congrés dels Diputats. La llei es va aprovar al Congrés el 2016 amb els vots del PP, del PSOE i UPyD. En aquell moment, els grups catalans a la cambra baixa van denunciar que era una invasió competencial.
