Les eleccions del 28-M a la Val d’Aran serveixen també per escollir el síndic al Conselh Generau. Aquest any s’hi presenten 18 candidatures. Els candidats són tots nous i serà el primer cop que Maria Vergès, d’Unitat d’Aran (UA), es presentarà a unes eleccions com a candidata. Vergès va substituir el 29 d’octubre del 2020 a l’històric Paco Boya, que va deixar el càrrec per ocupar el de secretari general per al Repte Demogràfic.
La candidata de Convergència Democràtica Aranesa (CDA) és Ròsa Maria Salgueiro. En les anteriors eleccions es va presentar l’històric Carles Barrera que va morir l’abril de 2022. L’exsíndic però, va abandonar la política en perdre les eleccions i va deixar pas a Cèsar Ruíz, alcalde de Naut Aran.
Sumant les sis circumscripcions electorals de la Val Aran, els terçons, a les pròximes eleccions concorreran en total 18 candidatures per escollir els 13 consellers que conformen el Conselh Generau. Són 6 candidatures menys que en la convocatòria electoral anterior: al terçó de Castièro s’ha passat de 5 candidatures a 3, mentre que als terçons de Pujòlo, Marcatosa i Quate Lòcs s’han presentat 3 candidatures en lloc de les 4 de les darreres eleccions; al terçó de Lairissa concorreran 2 candidatures i a Arties e Garòs se’n presenten 4.
Al Conselh Generau s’hi presenten quatre formacions: Unitat d’Aran-Partit dels socialistes de Catalunya (UA-PSC), Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista aranès (CDA-PNA), Aran Amassa-Acòrd Municipal (Aran Amassa-AM) i el PRAG (Partit Renovador d’Arties-Garòs).
L’anterior legislatura, Mireia Boya, qui va ser diputada de la CUP per Lleida al Parlament, es presentava a síndica d’Aran per Amassa. A les eleccions del 28-M, ERC i Aran Amassa han signat un acord per concórrer junts i assolir representació al Conselh Generau d’Aran. Ruth Barella és la portaveu d’Aran Amassa i la formacióno farà públic el nom del seu candidat a representar el govern aranès fins a conèixer el resultat de les eleccions .
La llei aprovada pel Parlament, el 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, en l’article 2, no reconeixia l’aranès com a llengua oficial i a la disposició addicional sobre l’ús i l’aprenentatge de l’aranès, n’eliminava el caràcter de vehicular, per substituir-lo per “llengua d’ús curricular i habitual”.
Aquest fet va causar molt malestar a la Val d’Aran i el ple del Conselh Generau d’Aran va acordar presentar una iniciativa legislativa per exigir al Parlament la modificació immediata de la llei. Això va motivar que el 19 d’abril el Parlament aprovés reconèixer l’aranès com a llengua vehicular en l’ensenyament no universitari amb la proposició de llei de modificació de la disposició addicional de la Llei 8/2022.
La lluita de l’aranès no acaba aquí i per Ròsa Maria Salgueiro lluitar per disposar d’un currículum escolar en aranès per poder-lo facilitar als centres de tot Catalunya que el demanin.
Pel que fa a la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus per a 2030 el consell d’alcaldes en més d’una ocasió durant aquesta legislatura s’ha posicionat a favor d’aquest projecte olímpic i han ratificat el suport dels municipis aranesos a la candidatura dels JJOO.
La síndica d’Aran sempre ha defensat la candidatura argumentant que “una oportunitat d’aquestes dimensions ajudaria a generar l’impuls en el desenvolupament social i territorial que el Pirineu necessita”. Pel govern aranès els Jocs Olímpics són l’instrument per desenvolupar un model territorial sostenible i que han de permetre a la gent viure amb dignitat i qualitat de vida.
El Conselh Generau d’Aran ha defensat tant la candidatura olímpica que va impulsar una conferència del president del Comitè Olímpic Español (COE), Alejandro Blanco, al Palau d’Espòrts de Vielha en la qual va exposar la importància que tindria l’esdeveniment com a motor de desenvolupament territorial.
Finalment, la candidatura va caure i el Govern va argumentar que aparcava els treballs tècnics després de constatar la manca d’interès del Comitè Olímpic Espanyol d’organitzar només a Catalunya aquest esdeveniment, després del projecte fallit per fer-ho conjuntament amb l’Aragó.
Des del govern aranès van rebutjar la construcció d’infraestructures “faraòniques” al Pirineu i va aprofitar per reclamar “millores en les existents”, moltes de les quals ja fa temps que es demanen, com ara la modernització de trams de les carreteres C-28 i N-230, entre d’altres.
Durant l’any 2022 el Conselh Generau d’Aran i la Generalitat de Catalunya han impulsat l’Agenda de Mobilitat Sostenible de la Val d’Aran i la millora de la C-28 al seu tram entre Vielha i Naut Aran. En aquest tram de via durant l’època d’hivern s’hi originen llargues cues de vehicles que es dirigeixen o tornen de l’estació d’esquí de Baqueira Beret.
Descongestionar la C-28 en èpoques de major afluència turística i millorar l’N-230 per disminuir la sinistralitat són prioritats de totes les formacions polítiques araneses. Qui surti de les eleccions del 28M haurà de continuar negociant tant amb la Generalitat com amb el govern de l’Estat per millorar aquestes infraestructures.
