L’error d’aturar-se sense concretar la celebració del referèndum
El Front Polisario exigeix “una data ja” pel referèndum al Sàhara Occidental com a condició per aturar la guerra amb el Marroc. El delegat del moviment d’alliberament sahrauí a Catalunya, Abidin Bucharaya, reclama en declaracions a l’ACN “accions serioses” de la comunitat internacional per fer un plebiscit. “Sempre hem volgut ser independents a les bones, manifestant-nos pacíficament, però no hem rebut res a canvi”, lamenta la Nora Mulay, una jove sahrauí que viu a Catalunya, mentre l’ONU roman en silenci. El periodista Ahmed Ettanji avisa des dels territoris ocupats de vulneracions de drets humans de l’exercit marroquí d’ençà que el conflicte es va reactivar pel trencament de l’alto al foc.
Totes dues parts s’acusen mútuament de trencar el pacte de fa gairebé 30 anys que congelava les hostilitats i ara estan embarcats en un enfrontament des de fa una setmana del qual hi ha poca informació per les dificultats d’accés a la zona.
“Estem amb angoixa perquè no sabem què passarà”, diu la Nora, que va arribar a Catalunya gràcies a diversos projectes de cooperació amb el Sàhara Occidental, però que continua en contacte amb la seva família que està dividida: la més propera està als camps de refugiats de Tindouf i l’altre viu als territoris ocupats. El seu pare i germà ara estan la zona alliberada, un petit territori al costat d’Algèria controlat pel Front Polisario.
Li asseguren que només s’estan manifestant i que no s’ha de preocupar, però la Nora tem per ells i per la seva mare i germans petits que continuen al camp de refugiats. La Nora també acusa Rabat de trencar l’alto al foc, si bé admet que era el que els sahrauís estaven “buscant”. “Estem contents, però amb pena, perquè tenim pares, germans, cosins i veïns que són allà”, reconeix.
Dels parents als territoris ocupats sent que allà també surten cada nit a manifestar-se i que la policia marroquina entra a les cases de la gent. El periodista Ahmed Ettanji, que es troba a Al-Aaiun, principal ciutat dels territoris sahrauís ocupats, assegura que ara hi ha un “potent desplegament” de militars i policies del Marroc arran dels incidents al pas fronterer del Guerguerat. En els últims dies s’han reprès les manifestacions al carrer celebrant “la reactivació de la guerra”, explica aquest periodista sahrauí que denuncia vulneracions de drets humans per part de les autoritats marroquines.
“Han entrat a cases buscant joves per les seves suposades participacions en les protestes”, afirma l’Ahmed que ho veu com un intent per generar “por” entre la població. Fins i tot diu que la policia registra els mòbils de la gent. “Detenen a qualsevol que passa pel carrer que sigui sahrauí”.
El rol dels joves
Des del Font Polisario diuen que fa gairebé 30 anys que intenten “contenir” la població sahrauí, però que “l’immobilisme” de l’ONU respecte a la seva situació els ha portat a desconfiar que els hi donin una solució. Segons Bucharaya, els joves han crescut en un context de “desesperació” i de “desil·lusió”: “ja no creuen en els organismes internacionals i pensen que l’única solució és la guerra”.
“Els sahrauís estem farts que ens treguin els nostres recursos”, assegura la Nora. Segons ella, el 2015 la joventut ja volia una guerra i ara han vist l’oportunitat per lluitar per la seva causa. “És ara o mai”.
Què pot passar ara?
El Front Polisario avisa que serà “difícil” paralitzar aquesta guerra i alerta que tindrà “conseqüències per a tota la regió”. “Estem disposats a morir pel Sàhara”, diu el seu representant a Catalunya. Preguntat per la capacitat dels efectius sahrauís per aguantar l’embat de l’exèrcit marroquí, Bucharaya esquiva la qüestió assegurant que les guerres “es guanyen amb moral” i que ells coneixen millor el territori.
“Els sahrauís no tenim res a perdre, però el Marroc sí perquè té turisme i inversions”, apunta també Ettanji.
Per la seva banda, el rei del Marroc, Mohammed VI es va comprometre dilluns davant l’ONU a mantenir l’alto al foc en el conflicte del Sàhara, malgrat admetre que reaccionarà “amb gran severitat” i “legítima defensa” en cas d’amenaces contra la seguretat del país i l’estabilitat dels ciutadans.
En plena reactivació del conflicte, Jordània obrirà un consolat al Sàhara occidental com a mostra de suport a Rabat. Un total de 17 estats africans ja han obert representacions diplomàtiques des de finals del 2019 al territori en disputa. El Front Polisario, que compta com a principal i gairebé únic aliat a Algèria, considera la reobertura dels consolats “una violació del dret internacional” i un “atac a l’estatus legal del Sàhara Occidental com a territori no autònom”, ja que significa el reconeixement de la legitimitat de la presència del Marroc a la zona.
Tèbia resposta internacional
Les Nacions Unides té una Missió per al Referèndum al Sàhara (MINURSO, per les seves sigles en francès) des del 1991, però mai s’ha arribat a convocar el plebiscit. A més, fa gairebé un any que no hi ha un responsable al capdavant de la MINURSO.
La portaveu del secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va enviar divendres passat un breu comunicat lamentant que els seus esforços hagin fracassat per evitar la vulneració de l’alto al foc.
“La vida dels civils sahrauís està en perill, per això, urgeix l’aplicació del dret internacional humanitari”, alerta Ettanji.
Guterres es compromet a fer “tot el possible” per reactivar el “procés polític” i garantir que la MINURSO implementa el seu mandat. Per ara, els seus esforços estan centrats en el nomenament d’un nou cap per a la missió.
“La designació d’aquest enviat especial no és suficient, cal posar ja una data al referèndum”, demana Bucharaya, que reclama una “solució democràtica” al conflicte.
Espanya esquiva el referèndum
“Espanya pot fer accions que permetin la descolonització”, opina Bucharaya. Malgrat que el Front Polisario és conscient dels forts vincles hispanomarroquins, acusen el govern espanyol d’actuar en contra de les resolucions de l’ONU.
Si bé Podemos sempre ha mostrat la seva solidaritat amb la causa sahrauí, la seva presencia al govern espanyol no ha fet canviar la posició històrica de l’Estat envers aquest antic territori colonial. De fet, en els últims dies la ministra d’exteriors espanyola, Arancha González Laya ha evitat donar suport explícit al referèndum, malgrat les múltiples resolucions de l’ONU que reclamen el plebiscit.
“No entenem la miopia política d’aquests partits quan arriben al govern”, lamenta Bucharaya, que en canvi agraeix el suport del “moviment català” al poble sahrauí.
Bucharaya assegura que la resolució d’aquest conflicte tindria un “benefici” enorme per als espanyols. “A Espanya l’interessa un nord d’Àfrica estable i això no és possible si no se soluciona el conflicte”, avisa el Polisario, coneixedor de les inquietuds a l’executiu de Pedro Sánchez per l’augment d’arribades des del continent africà.
Poc greu per a la UE
De moment, la Unió Europea s’ha mantingut al marge dels esdeveniments. Fonts diplomàtiques europees comentaven aquesta setmana que no veien la situació “suficientment greu”. Per això, ni tan sols es va discutir a la reunió de ministres d’exteriors de la UE del dijous.
“És un error pensar que el que està passant al Sàhara Occidental no és tant greu”, retreu el delegat a Catalunya del Front Polisari.”.
