El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) denuncia que s’està deixant de banda el conflicte que viu el poble del Sàhara Occidental, un fet que s’ha reforçat per les darreres crisis humanitàries, com la de la guerra a Ucraïna o el terratrèmol a Turquia i Síria. L’entitat es troba aquesta setmana de visita als campaments sahrauís de Tindouf, a Algèria, de la mà amb la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, regidores de diferents consistoris catalans i diputats del Parlament de Catalunya, la primera que es fa des de l’esclat de la pandèmia i del trencament de l’alto al foc al Sàhara Occidental. Els electes volen, així, enfortir el vincle i destacar la necessitat de seguir fent costat als refugiats.
El viatge es fa en un moment en què els cooperants destaquen que el conflicte sahrauí ha quedat en l’oblit, després de gairebé 48 anys des que els refugiats es van instal·lar en terrenys d’Algèria un cop Marroc va ocupar part del seu territori. Tot i el suport que ha tingut històricament la comunitat des de Catalunya, el FCCD admet que conflictes com el d’Ucraïna o el devastador terratrèmol a Turquia i Síria han contribuït a invisibilitzar la situació que es viu en aquest racó d’Àfrica.
Amb la voluntat de posar el conflicte en l’agenda internacional, tant política com mediàtica, la delegació desplaçada reuneix polítics de formacions diverses, com ara ERC, Junts, PSC, En Comú Podem o la CUP. “No es tracta d’un tema de color polític concret o de governs, volem enviar un missatge transversal de solidaritat del poble de Catalunya amb el sahrauí”, detalla en declaracions a l’ACN David Minoves, president del FCCD.
La situació d’estancament del conflicte es veu agreujada per la voluntat de molts joves dels campaments, que volen marxar-ne per buscar un futur a fora del seu entorn. “El Marroc bloqueja qualsevol opció de diàleg, i busquen suports però no responen a les aspiracions del poble sahrauí”, destaca Minoves, que assenyala que desafortunadament l’única manera que el poble refugiat ha trobat per fer-se sentir ha passat per reprendre el conflicte armat.
“Responen a la vulneració dels acords de pau, en què Marroc va ocupar uns terrenys alliberats pel Front Polisario”, apunta.
Creix el desconeixement
De fet, assenyala que segons es reflecteix en una enquesta recent encarregada per la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, el 50% dels catalans coneix el conflicte del Sàhara Occidental. “Això implica que un percentatge molt elevat no el coneix, sobretot de gent més jove, que no té memòria del conflicte, perquè desapareix de l’esfera mediàtica i de les prioritats polítiques”, detalla.
El mateix estudi assenyala que un 75% dels que coneixen la situació opten per la proposta de les Nacions Unides per donar veu al poble sahrauí a través d’un referèndum.
Per aquest motiu, els municipis opten per donar veu a la causa, explicant la situació històrica a la població. “Se’ls ha abandonat, i no és damunt la taula a no ser que passi alguna cosa com que Pedro Sánchez enviï una carta al Regne del Marroc per traslladar-los que els seus terrenys els reconeix com a marroquins”, assenyala Gemma Aristoy, presidenta de la coordinadora municipal.
Des dels consistoris es treballa en la divulgació del conflicte amb campanyes, exposicions fotogràfiques o actes com la penjada de la bandera oficial el dia de la proclamació de la República Sahrauí. De la mateixa manera, la voluntat amb el viatge és conèixer en quina situació es troben els campaments i les seves infraestructures a dia d’avui.
Una d’aquesta és l’hospital nacional, on treballen més de 120 persones, però que té importants deficiències estructurals i d’equipament, i on aquest dissabte s’han reunit amb el ministre de Salut. També els ocupa els conjunts de campaments, les ‘wilaies’, que es troben en un perllongat estat de provisionalitat a l’espera de poder recuperar algun dia la seva autèntica llar.
