El director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, ha explicat al Tribunal Suprem que no es va tramitar correctament l’atracament del vaixell Rhapsody que l’Estat va enviar per acollir policies les dates properes a l’1-O. Inicialment, van rebre el dia 18 una comunicació a través d’un consignatari per acollir fins el 4 d’octubre un buc-hotel, i ha explicat que ho van denegar perquè la normativa és “molt restrictiva” per aquests usos. Aquesta negativa, va provocar que el director de Ports de l’Estat truqués el director del de Barcelona per recriminar-li que no havien permès l’entrada “a un buc d’Estat”. Ha explicat que fins llavors no ho sabien i que va caldre que el coordinador del dispositiu, el coronel Pérez de los Cobos, fes un correu electrònic per aclarir la situació. Finalment, va entrar el 20 a primera hora del matí.
Proposat per la defensa de Rull, el director general ha explicat que els bucs d’Estat s’han d’autoritzar a través de la comandància marina de Barcelona “amb mesos d’antelació” i que, en canvi, en aquest cas no es va fer així. Però que un cop es van reunir i van esbrinar que el buc-hotel que havien rebutjat era, precisament, el vaixell que enviava l’Estat, van comprovar que no afectava l’operativitat del port i van permetre l’amarrament.
No sap per què el ‘Piolín’ no atraca a Palamós
El Port de Barcelona és d’interès general i, per tant, pertany a la xarxa de ports estatals. Per això, Carbonell no ha entrat a valorar les preguntes que li feia la fiscalia sobre el per què Rull no hauria permès l’entrada d’un altre vaixell (el Moby Data, conegut com a Piolín) a Palamós (Baix Empordà), perquè és un port que depèn de la Generalitat. Durant la seva declaració, Rull va negar que la decisió fos seva sinó dels responsables del port, tot i dir que era “encertada” perquè no s’havia comunicat correctament.
Sí que ha reconegut que aquest vaixell va acabar atracant a Barcelona i que procedia de Palamós, però no sabia per quins motius va anar allà. En aquest cas, també ha dit que van analitzar l’operativa del port per poder-lo acollir (i que els va costar una mica més, ha dit) i que també van rebre una comunicació del coronel Pérez de los Cobos el dia 20 comunicant que era un vaixell d’Estat.
Problemes per acabar una càrrega
Durant la seva declaració, l’exconseller de Territori, Josep Rull, va assegurar que l’actitud “expansiva” de les forces de seguretat al Port de Barcelona van posar “en risc” l’activitat exportadora, com ara la càrrega i la descàrrega de cotxes. D’aquí que reconeix que va dir que “la presència testosterònica de la policia al port perjudicava les exportacions” i ha dit que feia referència a Barcelona i no a Palamós.
Per això, el lletrat Jordi Pina ha preguntat al director general del port sobre aquest episodi. I ha reconegut que no es va poder completar una càrrega i que van quedar 190 cotxes a terra perquè els vehicles de la policia estaven situats a l’estiba i no van poder fer bé la feina.