El director de l’Oficina del president de la Generalitat, Quim Torra, Joan Ramon Casals (PDeCAT), ha al·legat aquest dijous davant del jutge que el seu suport a l’1-O mitjançant la cessió de locals quan era alcalde de Molins de Rei (Barcelona) va ser “legal”. Després de la seva declaració com a investigat per presumpta desobediència davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 7 de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), Casals ha explicat als periodistes: “M’he ratificat en tot el que vam fer i que és la voluntat de celebrar un referèndum, que per a nosaltres va ser legal, que no vam fer absolutament res incorrecte”.
La Fiscalia de Barcelona es va querellar al març contra Casals per presumpta desobediència per la cessió de locals per l’1-O quan era alcalde de Molins de Rei, i ell ha assegurat aquest dijous: “Hi havia locals oberts, la majoria de l’Ajuntament i d’altres que no ho eren, i això és així i no hem amagat aquesta realitat”. L’exalcalde, que només ha respost les preguntes de la seva advocada, ha defensat que el cas “és una qüestió democràtica que s’ha de resoldre a les urnes i votant” i no als jutjats, i ha considerat que la Fiscalia vol donar exemple amb l’acusació contra ell i altres alcaldes.
“Des d’aquí el que estan és agafant una mena de caps de turc amb els quals volen exemplificar, volen fer por a la gent, volen que això no es pugui tornar a repetir”, ha considerat, i ha lamentat la situació dels líders independentistes en presó provisional o a l’estranger. Ha insistit que des de la Fiscalia han seleccionat un seguit d’alcaldes de cada partit contra els quals dirigir l’acusació: “Com saben que no poden contra tot el poble, com saben que no poden contra tots els alcaldes i alcaldesses, que vam ser centenars que vam donar suport a l’1-O, com no poden anar a per tots o veuen que aquesta estratègia no és la bona, la Fiscalia n’ha triat uns quants per exemplificar”.
Després que declarin diversos testimonis a sol·licitud de la Fiscalia, entre els quals hi ha mossos i policies locals, la seva defensa demanarà l’arxivament del cas perquè considera que “votar no és cap delicte”. Casals ha anat a declarar acompanyat de membres de JxCat, com la diputada al Congrés Míriam Nogueras, la diputada al Parlament Anna Tarrés, i el senador de JxCat Josep Lluís Cleries, a més d’unes 60 persones que duien estelades i pancartes a favor seu.
Tres investigats per tallar les vies del tren el 21-F a Sitges es neguen a declarar davant el jutge
D’altra banda, avui s’han negat a declarar davant el jutge tres veïns de Sant Pere de Ribes (Garraf) investigats per haver tallat les vies del tren a Sitges durant la vaga general del passat 21 de febrer. El jutjat d’instrucció número 3 de Vilanova i la Geltrú els investiga per delictes de danys i desordres públics, però han declinat dir res dins la sala perquè consideren que no hi ha cap prova evident contra ells. Insisteixen que no se’ls pot reconèixer a cap de les imatges aportades pels Mossos d’Esquadra. Per això creuen que se’ls ha identificat en base a “un fitxer ocult” on estarien registrats per la seva afiliació a l’esquerra independentista. “L’única voluntat d’Interior, els mossos i la fiscalia és intentar atemorir la dissidència política”, ha assegurat l’advocat que els representa.
Els tres investigats remarquen que la protesta a les vies del tren el 21 de febrer estava emmarcada en les manifestacions desplegades per la convocatòria de vaga general, i asseguren que aquell dia va haver una negociació amb el cap d’estació i els Mossos d’Esquadra per pactar l’estona del tall. A les portes dels jutjats, on estaven citats aquest dijous, han assegurat que el dia de la protesta els mossos no els van identificar, sinó que “mesos més tard” la mateixa policia els va comunicar que se’ls estava investigant per haver participat al tall de vies del 21-F. “No sabem com la policia sosté a l’atestat la denúncia contra els tres, quan a cap fotografia es pot identificar qui són”, ha denunciat l’advocat que els representa, Eduardo Cáliz.
“A la vista de la poca concreció de la causa, hem cregut convenient no declarar”, ha afegit el lletrat, que ha atribuït la identificació a l’existència de “fitxers polítics” que, assegura, han estat creats pels Mossos d’Esquadra. Cáliz ha recordat que el col•lectiu d’advocats Alerta Solidària ha denunciat reiteradament l’existència d’uns registres “on s’incorporen dades com l’afiliació política, la ideologia i diverses fotografies d’activistes i militants de l’esquerra independentista i dels moviments socials”.
Es dona la circumstància que els tres investigats de Sant Pere de Ribes pertanyen al CDR del municipi i a l’entorn de la CUP. Cáliz ha subratllat que “es parla de delictes gravíssims que poden arribar als sis anys de presó contra persones que no han estat degudament identificades”.
“Si en un tall on van participar 80 o 90 persones, amb gent de tota la comarca, hi ha la coincidència que els tres investigats siguem d’un entorn reduït, fa sospitar de l’existència d’aquests arxius policials”, ha afegit davant la premsa Óscar Mendoza, un dels investigats. Mendoza ha demanat superar el debat sobre la innocència o culpabilitat dels tres citats aquest dijous, i ha fet una crida a debatre sobre la “qualitat democràtica” i sobre la denúncia impulsada pels Mossos d’Esquadra en el marc d’una vaga general “en què els dos partits de Govern donaven el seu suport”.
Després de la citació d’aquest dijous, la defensa espera ara el pronunciament del jutge, que previsiblement emplaçarà la fiscalia i Adif a demanar noves proves –l’ens gestor està personat com acusació particular pel suposat trencament d’una tanca-. A parer de la defensa, probablement el magistrat decidirà citar a declarar els Mossos d’Esquadra autors de l’atestat. Els tres investigats han acudit aquest dijous als jutjats de Vilanova i la Geltrú amb el suport de prop d’un centenar de persones que s’han sumat a una concentració convocada pel col·lectiu Prot3sta, creat arran de l’obertura del cas.
