El director comercial i de màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Martí Patxot, ha assegurat aquest divendres al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que els responsables últims de l’emissió dels anuncis sobre l’1-O van ser els directors de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, Saül Gordillo i Vicent Sanchis, respectivament. D’aquesta manera, ha volgut treure’s la possible responsabilitat penal per haver permès la seva emissió. De fet, ha explicat que ell mateix va consultar-los a tots dos davant dels dubtes que tenia sobre la seva emissió pública, i tant Gordillo com Sanchis van dir que s’emetessin.
La jutgessa li ha pres declaració com a investigat, després de fer-ho l’1 de març amb Gordillo i Sanchis. Sanchis, que avui ha acompanyat Patxot a declarar juntament amb altres directius de la CCMA, va dir que “no hi va haver desobediència” tenint en compte que hi havia documents que indicaven el que havien de fer i que segons la seva interpretació van complir amb el que marcaven. De fet, va dir que ell mai havia vetat cap anunci i que tampoc ho va fer en aquella ocasió perquè creia que l’anunci era informatiu i no desobeïa el requeriment del Tribunal Constitucional. Per la seva banda, Gordillo va dir que la responsabilitat dels anuncis no és del cap de continguts de l’emissora, que és el seu càrrec, sinó de Patxot.
Fonts jurídiques han explicat que Patxot ha respost a les preguntes de la fiscalia i la seva defensa i que ha recordat que ell mai va rebre cap requeriment del Tribunal Constitucional. Les mateixes fonts han recordat que la primera fase de l’anunci, del 4 al 6 de setembre, era sobre el dret de participació; la segona, del 7 al 12, ja parlava del referèndum i les urnes; i la tercera, del 15 al 29 de setembre, explicava com s’havia de votar. Tot i que el requeriment del TC va arribar el 7 de setembre a centenars de càrrecs públics, el tribunal no va fer cap advertència a la CCMA sobre l’emissió dels anuncis, que es van emetre amb normalitat fins a finals de mes.
Patxot també ha explicat que l’anunci es va rebre a través de la Direcció General de Difusió de la Generalitat, com totes les campanyes institucionals. Aquestes campanyes poden ser gratuïtes o de pagament, i en aquest cas Patxot la va considerar de pagament. En aquest sentit, ha dit que en la primera fase ell no va tenir cap dubte sobre la seva emissió, i es va emetre automàticament. En la segona fase, ja va tenir algun dubte, i per això va fer les consultes, per correu electrònic, a Gordillo i Sanchis. Quan aquests li van donar el vistiplau, els anuncis es van emetre.
En el marc de la investigació, la magistrada ha reclamat a la CCMA registres de l’emissió dels anuncis invocant a la participació al referèndum emesos en dates prèvies a l’1-O. En la versió gràfica, l’anunci mostrava unes vies de tren i la llegenda ‘Has nascut amb la capacitat de decidir, hi renunciaràs?’. L’emissió d’aquests anuncis és un dels objectes de debat també al judici oral que se segueix al Tribunal Suprem contra líders polítics i socials de l’independentisme. Fiscalia i acusacions fan servir aquesta qüestió amb l’objectiu de demostrar que van cometre un delicte de malversació.
La Junta Electoral de Barcelona creu que la cobertura de TV3 de la manifestació de Madrid no va vulnerar la Llei electoral
D’altra banda, en relació als mitjans públics catalans, avui s’ha fet pública la decisió de la Junta Electoral de Barcelona per la qual considera que la cobertura de TV3 de la manifestació independentista de Madrid no va vulnerar la Llei electoral (LOREG) i ha desestimat el recurs que havia presentat Ciudadanos. Així ho ha manifestat aquest divendres el director de TV3, Vicent Sanchis, a la Comissió de control de la CCMA al Parlament, quan era preguntat pels parlamentaris sobre la cobertura de la campanya electoral. “No podem afirmar que la cobertura que TV3 i el Canal 324 van realitzar del que era un esdeveniment singular i excepcional fos excessiva”, indica el dictamen de la Junta Electoral de Barcelona.
Entre altres aspectes, el dictamen apunta que “les característiques d’aquesta convocatòria, a diferència d’altres celebrades a Catalunya, el nombre d’entitats que van convocar no només són catalanes, sinó també d’altres territoris” de l’Estat i “varies d’aquestes no propugnen ni estan a favor de la independència de Catalunya, sinó que propugnen el dret a decidir”. També indica que “a les intervencions realitzades a l’acte final de la manifestació, cap de les persones que van intervenir pertanyien a Junts per Catalunya ni a Esquerra Republicana de Catalunya. No es va fer cap menció a les eleccions generals ni es va sol·licitar el vot a favor de cap partit polític”. La resposta del recurs de Ciutadans també destaca que la cobertura informativa de la manifestació a Madrid va tractar “sobre un fet noticiable, per l’elevat nombre de persones que hi van participar i per tractar-se de la primera vegada que es feia a la ciutat de Madrid una manifestació amb aquest tipus de reivindicacions”.
