Diverses fonts consultades confirmen que el màxim accionista del diari Ara, la família Rodés, s’ha cansat de perdre diners, que deu anys de pèrdues són molts, malgrat tots els diners públics que s’hi han invertit. Semblaria que, un cop haver aconseguit convertir el diari en una “Vanguardia” més i evitar que quallés el projecte inicial de ser el gran diari de la nació plena, és a dir que fracassés la idea d’un gran diari dels Països Catalans, ara voldria marxar-ne.
La família Rodes controla un 68% de les accions i les podria posar a la venda si sorgeix un grup empresarial que s’avingui a continuar gestionant el diari, entomant els costos de la desorbitada i cara redacció que té, ara que està en caiguda lliure en vendes en paper i que El Punt/Avui el podria superar ben aviat.
Un cop feta la feina, els Rodés consideren que ja poden marxar: s’ha evitat que l’Ara es convertís en el diari nacional de referència dels Països Catalans i, a poc a poc, però implacablement, s’ha assolit l’objectiu d’allunyar-lo de qualsevol acostament a l’independentisme. Calia evitar-ho al preu que fos, tanmateix, el preu pagat ja pesa massa.
Algunes informacions apunten que hi ha un grup de persones, vinculades a diferents negocis, que voldrien intentar-ne la compra, amb el compromís de continuar editant el mitjà, mantenint l’actual “moderació”, o sigui no anar més enllà del “processisme”, i continuar treballant en aquella idea d’ampliar la base fins a l’infinit, la millor manera de no acabar mai d’activar la independència.
Si la família Rodés se n’ha cansat de posar diners per aturar l’independentisme i l’alternativa és un segon plat amb els mateixos condiments, segurament el millor seria deixar caure l’Ara que no pas mantenir i arrossegar una segona “Vanguardia” pensada per adormir l’independentisme.
