De l’impacte de la tragèdia al desànim. Un mes després de la dana al País Valencià, els veïns de Paiporta encara treuen fang i netegen les seves llars. Els carrers d’aquest municipi, zona zero de la catàstrofe, continuen les tasques de recuperació i s’hi respira pols en suspensió. L’ACN ha tornat a entrevistar els mateixos veïns quatre setmanes després, entre ells, l’Antonio. Segueix vivint a casa dels seus fills perquè el seu habitatge va quedar negat d’aigua. “És una vergonya, vivim de la misericòrdia”, denuncia. Encara no ha rebut cap ajut, però assegura que es refarà: “Tinc 75 anys i tornaré a començar”. El cansament, la indignació i el sentiment d’abonament persisteix entre el veïnat, que veu com cada cop hi ha menys voluntaris.
Antonio Casas ha perdut tots els mobles de casa seva. Té les estances pràcticament buides i ja netes, però el rastre de la riuada encara és ben visible a les parets de la seva llar. “No llençaré la tovallola, la meva dona i jo ho arreglarem tot, a reparar i a viure perquè la vida continua”, assegura. Amb tot, lamenta que encara no han rebut cap ajuda, tot i que la van sol·licitar al “segon dia”. “No tinc cap notícia, no m’han donat res, ni una telefonada, res de res”, comenta.
Just davant de la casa de l’Antonio, hi viu en Carlos. Ell també va patir danys a la planta baixa. Es troba en situació d’ERTO perquè treballava en una immobiliària. Des del minut u de la tragèdia s’ha bolcat a netejar i ajudar els seus veïns. “Estic cansat, resignat, desencantat, és el que pensem tots, que es deixin de discutir, hi ha gent que ho ha perdut tot”, reclama a les autoritats.“És vergonyós, estem a Espanya, València, és insostenible, els ajuts no arriben, els pèrits no passen, ens és igual de qui és la culpa. Que es posin les piles i ens arribin les ajudes”, insisteix en Carles.
Aquest veí, que ha obert un canal per xarxes per recollir productes i aliments, agraeix l’onada de solidaritat rebuda i la tasca dels voluntaris més joves. Tot i això, lamenta que cada vegada hi ha menys persones ajudant: “Al principi hi havia molts voluntaris, però ha passat un mes i és normal”.
Comparteix parer, la Mari Luz, una jove de Madrid que és la tercera vegada que fa de voluntària a la zona. Ella explica que ha vist molts de canvi respecte al darrer cop que va venir. “El segon cap de setmana estava pràcticament igual que el primer, ara, està tot millor, el fang ja està sec”, afirma. Tot i això, assenyala que la pols en suspensió no ha desaparegut.
De fet, els carrers del centre de Paiporta i del voltant del barranc del Poio ja són transitables. Les màquines excavadores i els efectius de l’UME continuen treballant per recuperar l’aspecte que tenia la població abans de la catàstrofe. En canvi, la imatge és ben diferent als afores, on s’acumulen els vehicles danyats en cementiris improvisats.
