Aquest divendres, al delta de l’Ebre no es respira l’habitual eufòria d’obrir els canals i posar a rodar el cicle de l’arròs amb “la solta” de l’aigua i la inundació de les parcel·les abans de sembrar. Els regants tenen enguany la meitat de la concessió, una situació històrica mai vista, fins i tot pels arrossaires més grans. Insisteixen que l’impacte d’aquestes restriccions és incert, però no amaguen la por i la preocupació. Sense aigua a ple estiu, la producció d’arròs caurà en picat, amb el reaprofitament dels desguassos, no arribarà aigua dolça a les badies i faltarà aliment per als bivalves, i moltes espècies poden trobar problemes per mantenir l’hàbitat i els nius, com el camallarg, o per sobreviure, com pot passar amb les nacres.
L’aigua ja ha començat a estendre’s pels centenars de cultius d’arròs del delta de l’Ebre, i ha d’inundar 9.000 hectàrees a l’esquerra i 12.000 hectàrees a la dreta abans de sembrar o també on es faci la sembra en sec més endavant Aquesta vegada les dues comunitats de Regants de l’Ebre han obert comportes alhora. Ho han fet aquest divendres a la matinada i des de primera hora els pagesos han pogut obrir les sèquies i passos d’aigua als seus camps, preparats per a omplir-se abans de sembrar.
És una “soltada atípica”, amb “un sentiment agredolç”. Fa només uns dies, amb tota la preproducció feta, els camps anivellats, els abonaments i “les llavors als magatzems”, “sense marge de maniobra per als pagesos”, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va anunciar que retallava a la meitat la concessió de les dues comunitats, 11 m3/segon per a l’esquerra i 13 m3 /segons per a la dreta.
Aquests primers dies, el cabal disponible per omplir els camps és l’habitual, però s’anirà reduint. “Serà llavors quan comença la lluita i haurem de demostrar la capacitat de resposta que tenim”, ha dit Toni Domingo, membre de la junta de govern de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre. “No hi ha volta enrere, però no sabem com acabarà”, ha remarcat.
L’estratègia per salvar el cultiu de l’arròs amb la meitat d’aigua és diferent a banda i banda de l’Ebre. Mentre que a la Comunitat de Regants de l’Esquerra ha decidit reduir progressivament i de forma estable els cabals disponibles per als comuners (de 19 m3/s a 11m3/s en set dies), a la dreta se soltarà l’aigua de forma intermitent. Cada deu dies (quinze el primer tram) es tancarà i s’obrirà el canal perquè les captacions a l’hemidelta dret estan elevades i condiciona que la infraestructura hagi de baixar pràcticament plena.
“Comencem molt malament, amb la meitat de la concessió i hem hagut de fer molts càlculs, molta pedagogia, tot i que no arriba prou a la gent perquè és difícil d’entendre”, ha dit el president de la Comunitats de Regants de la Dreta de l’Ebre, Manel Ferré. La dotació l’han de repartir en 45 dies, “un malabarisme” que implicarà la col·laboració de tots els pagesos. “És una línia de treball que tampoc sabem si anirà bé perquè és la primera vegada que passa”, ha reconegut. Ferré confia que la gent “començarà a reaccionar” un cop s’ha soltat l’aigua. “Veurem com va el camp, la planta i ens posarem a la feina. Tenir por sense lluitar és l’últim que hem de fer”, ha defensat.
Carta blanca al caragol
A l’hemidelta esquerra han decidit “reutilitzar tota l’aigua que surt dels camps de cultiu”, amb bombes mòbils i fins i tot reparant les que ja no s’usaven des de l’aparició del caragol maçana. Asseguren que “s’hi ha vist obligats” per poder “aguantar” tot el cicle de cultiu, que veuen impossible d’assolir sense l’aigua dels desguassos.
Això suposa, d’una banda, que renuncien a lluitar contra la plaga deu anys després, perquè és als desguassos on s’havia contingut el caragol maçana. També caldrà veure l’efecte a la planta de l’arròs d’una aigua amb excés de salinitat després de diversos usos. “El caragol fa mal al moment de la implantació del cultiu i enguany es farà en condicions normals. Serà l’any que ve que partirem, amb tot el delta infestat de caragol”, ha dit Toni Domingo.
La Comunitat de la Dreta descarta a mitges aquesta opció, d’entrada. “No volem que sigui pitjor el remei que la malaltia”, ha dit Ferré, però a l’hemidelta dret l’afectació de la plaga és molt inferior a l’hemidelta esquerre. El president ha avançat que “miraran molt bé” l’ús de l’aigua dels desguassos per aprofitar tota la que es pugui. “També hi haurà la meitat d’aigua que altres anys, als desguassos, i per tant tampoc recuperarem tant”, ha assenyalat.
Badies i basses sense aigua
Tota aquesta aigua que surt dels arrossars no arribarà a les basses i badies del delta de l’Ebre i hi haurà un inevitable impacte en els usos mediambientals i aqüícoles. Gerardo Bonet, gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l’Ebre (FEPROMODEL), reconeix la repercussió serà “directa” en la producció de marisc perquè es reduirà la quantitat de l’aliment, el fitoplàncton, amb menys aigua dolça.
Mai s’havien trobat en una situació similar en 65 anys i 40 anys que fa que es produeix marisc al Fangar i als Alfacs. Tot just acaba de començar la campanya de musclo, però queda un mes perquè moltes muscleres acabin d’engreixar el producte. L’ostra es produeix tot l’any. Bonet no descarta que l’impacte rellevant es produeixi l’any que ve, depenent de les conseqüències i com evolucioni tot el context. Al delta de l’Ebre hi ha 56 productors, 90 muscleres als Alfacs i 70 al Fangar. Es produeix 3,5 milions de quilos i mig milió de quilos d’ostra.
També la funció mediambiental d’aquesta aigua es reivindica des del Parc Natural del Delta de l’Ebre, perquè es distribueix per tots els ecosistemes de la plana deltaica. “Serà una prova de foc veure com gestionem aquesta aigua entre tots perquè faci el seu paper agrícola i també ambiental”, ha reclamat el director de l’organisme, Francesc Vidal. Hi ha espècies que depenen d’aquesta aigua, com les aus que esperen la inundació del Delta per nidificar-hi, o altres ja molt amenaçades com la nacra que depèn de l’aigua dolça que li permet sobreviure a les badies del Delta a una malaltia que l’esta eradicant arreu del món.
“Ara arriba l’aigua als camps i hem de fer el cultiu i ja tindrem temps de mirar com l’aprofitem el millor possible”, ha dit Vidal. “És un moment, com el Gloria i altres crisis, amb la sequera extrema que serà l’inici d’altre més prolongades, que fa que sigui un repte veure com ens organitzem per gestionar el recursos en els diferents àmbits”, ha afegit.
Mentrestant, el Departament d’Acció Climàtica estudia els aspectes legals i tècnics que permetin reivindicar més cabals o, com a mínim, el compliment i usos dels cabals ambientals i ecològics. El director dels serveis territorials a l’Ebre, Jesús Gómez, ha recordat que “la falta de previsió” i l’anunci in extremis de la CHE ha obligat “tothom” a “decidir coses molt ràpidament”, però ha avançat que buscaran “la manera de donar suport i ajuda” i obtenir “la màxima eficiència en la gestió de l’aigua” perquè la dolça també arribi a tots els entorns que ho necessiten. “Anem a treballar per usar fins a l’última gota, que arribi a les basses i badies i faci la seva funció ecològica”, ha dit.
Des del Govern, defensen que el compromís amb el PIGADE (Pla integral de gestió de l’aigua dolça del delta de l’Ebre) es manté i es prioritzarà. “Es demostra que és més necessari que mai, més del que pensàvem”, ha defensat Gómez. No es descarten tampoc actuacions enguany per facilitar les connexions entre els camps d’arròs i les basses, ara que l’escenari de sequera sobre el que es treballava “s’ha avançat deu anys”. Les actuacions previstes han de millorar “l’efectivitat” de la gestió de l’aigua i que aquesta “vagi a punts claus, als més necessaris i mes fràgils”.
