El delegat del Govern davant la UE, Ignasi Centelles, denuncia les “traves” del govern espanyol al comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programaris com Pegasus i demana a l’executiu espanyol “prendre’s seriosament” les conclusions i recomanacions que surtin de l’avaluació dels eurodiputats. “És un cas flagrant de vulneració de drets individuals”, subratlla el delegat en una entrevista a l’ACN. A poc més d’una setmana que el ple del Parlament Europeu voti les conclusions i recomanacions pel que fa als programaris d’espionatge, el delegat del Govern davant la UE tem que aquest posicionament pugui quedar “a la nevera” per les eleccions generals del 23-J.
“El fet que hi hagi eleccions al juliol pot posar una mica les qüestions de fons a la nevera i impedir que hi hagi un debat seriós sobre el tema”, remarca Centelles, que confia que el posicionament del Parlament Europeu contribueixi a una moratòria en els programaris espia i a dissenyar un marc regulador europeu que “garanteixi els drets humans”.
Sobre el qüestionant de PP, Ciutadans i Vox de les revelacions de CitizenLab sobre el ‘Catalangate’, el delegat critica que es tracta d’una “estratègia” per “desacreditar els mecanismes de verificació independents que existeixen ara mateix”, però també el mateix comitè del Parlament Europeu, que fa més d’un any que avalua l’ús de programaris d’espionatge a la UE amb l’objectiu d’emetre recomanacions sobre com abordar aquesta qüestió a nivell comunitari. “És una estratègia en què es confonen els interessos nacionals amb els interessos de partit”, subratlla.
Relació amb les institucions de la UE
Catalunya viu ara el millor moment en la relació amb les institucions comunitàries des de l’1-O. Així ho van certificar les reunions del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, i de Mercat Interior, Thierry Breton, després d’anys sense trobades a alt nivell entre l’executiu català i la Comissió Europea. “Treballem per tenir les millors relacions possibles”, diu Centelles, tot detallant que s’estan “identificant moments i oportunitats” perquè el president català pugui tornar a reunir-se amb eurocomissaris.
“No tenim cap data, però totes les portes i línies de comunicació estan obertes amb la Comissió Europea. Quan s’identifiqui el moment i l’oportunitat segurament no hi haurà cap altre impediment que trobar una bona oportunitat”, insisteix.
Una de les qüestions més urgents que té ara el Govern és la crisi per la sequera, amb la iniciativa per impulsar una macroregió euromediterrània. “La situació és crítica”, diu Centelles, que avisa que cal mobilitzar recursos europeus per fer front a la crisi i que “potser s’està fent tard”.
Pel que fa a les eleccions generals del 23-J, el delegat del Govern davant la UE alerta que és “preocupant” que a l’Estat pugui governar el PP amb el suport de Vox i que fins i tot el partit d’extrema dreta pugui entrar a formar part de l’executiu espanyol. “Cal fer tot el possible per generar consensos democràtics a la societat. Cal una mobilització dels votants perquè veiem que l’abstenció afavoreix tendències reaccionàries que no són positives ni per Europa ni per Catalunya ni pel futur polític del nostre país”, assegura.
El català als plens
Malgrat que les recomanacions sobre Pegasus és la qüestió sobre la qual l’Eurocambra tindrà un pronunciament més immediat, no és l’única carpeta oberta al Parlament Europeu que afecta Catalunya. La cambra té sobre la taula des del setembre del 2022 la petició del govern espanyol de permetre parlar català, gallec i euskera als plens. La petició de l’executiu espanyol, fruit d’un acord amb l’executiu català en el marc de la taula de diàleg, continua sense rebre cap resposta i per Centelles “no hi ha cap més impediment” que l’acord a nivell de grups europarlamentaris.
“No és un problema a nivell tècnic. Hi ha molts intèrprets que parlen i dominen el català. És una qüestió de posar-se d’acord i d’identificar els engranatges que ho facin possible”, destaca. A més, Centelles acusa PP, Ciutadans i Vox de tenir una estratègia “d’atacar” el català a la cambra, per exemple amb el qüestionant de la immersió lingüística a les escoles. Amb l’objectiu de “debilitar” la llengua, el delegat apunta que aquestes formacions generen “polèmiques que són inexistents”.
“Que el comitè de Peticions accepti aquestes demandes per atacar el model d’escola respon a una lògica política 100% espanyola dins l’electorat del PP, però són polèmiques estèrils i falses”, subratlla el delegat sobre el comitè presidit per la popular Dolors Montserrat.
Eurodiputats de Junts
En el cas dels eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el delegat del Govern davant la UE confia que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, faci “passos per resoldre de manera positiva” la situació dels tres representants. Metsola té sobre la taula l’afer per la verificació de les credencials dels tres eurodiputats de Junts i el representant d’ERC Jordi Solé per no haver jurat la Constitució. La cambra també està pendent de la decisió de la justícia europea el 5 de juliol sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
En tot cas, el delegat del Govern davant la UE remarca que la situació dels eurodiputats de Junts és “fruit d’una injustícia” perquè “no s’han respectat els seus drets polítics ni els de la ciutadania a escollir els seus representants”. “Tenen tota la meva solidaritat”, remarca.
