Aquest dilluns el ComoCaixa de Barcelona ha inaugurat l’exposició Tintin i la Lluna, 50 anys de la primera missió tripulada. Una mostra que es podrà veure fins al 26 de maig del 2019. El museu ret homenatge d’aquesta manera a l’aniversari de l’arribada de l’home al nostre satèl·lit amb l’Apol·lo XII, així com l’arribada del reporter belga el 1953. Tintín així, és un enllaç, un pont per posar emoció al coneixement i així facilitar l’aprenentatge, com explica Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa.
L’exposició està estructurada en dues parts. La primera se centra en Hergé, i les seves dues famoses creacions sobre Tintín, Objectiu: la Lluna i Aterratge a la Lluna. La segona, permet fer un recorregut científic des del moment que Galileu va observar per primera vegada la Lluna amb un telescopi construït per ell el 1609, fins a l’arribada de l’home a la Lluna el juliol de 1969. L’exposició també mostra tot el que es coneix actualment sobre aquest satèl·lit, com es va preparar aquest viatge ara fa 50 anys i com es preparen aquestes missions actualment.
Entre les peces destacades de la mostra, com ha apuntat Durán, hi ha la rèplica del primer telescopi de Galileu; es podran estudiar les lleis de Newton; la reproducció de la secció de comandaments del mòdul lunar, mòdul interactiu en el qual es pot simular caminar sobre la superfície de la Lluna; la rèplica de l’escafandre d’Emilio Herrera; aliments utilitzats en viatges espacials, com diferents objectes reals com productes d’higiene i de primera necessitat, i documents, diaris i revistes que narren aquest moment històric.
Els responsables de l’exposició expliquen que des del primer moment que van plantejar la mostra, van pensar en l’heroi belga: “Volíem sumar tota la divulgació científica i tot el que ha significat l’arribada de l’home a la Lluna per la humanitat i fer-ho a través d’un personatge que ho faci fàcil”. Explica Duran. La directora ha destacat que Hergé “es va imaginar l’arribada de l’home a la Lluna i posteriorment alguns equipaments segueixen la línia ideada per Hergé” als còmics. “Què va ser abans?, la idea d’Hergé?”, es pregunta Durán.
Hergé i els míssils V-2
L’ombra del nazisme mai s’ha separat de l’obra del dibuixant belga. La seva ideologia d’ultradreta catòlica, l’amistat amb León Degrelle, i la no censura de Tintín durant la Segona Guerra Mundial, han relacionant constant ment l’autor amb el nacionalsocialisme. En les obres sobre el viatge espacial de Tintín, es pot comprovar en el disseny del coet, que recorda perfectament al d’un V-2, arma inventada per Paul Von Braun. Autor intel·lectual del projecte Apol·lo americà.
D’altra banda, s’ha de destacar que Hergé es va documentar sobre manera per escriure Objectiu: la Lluna i Aterratge a la Lluna, escrivint doncs una historieta molt ben ambientada. En aquest sentit, va utilitzar llibres com ara L’Homme parmi les étoiles (1944) de Bernard Heuvelmans o L’Astronautique (1953) d’ Alexander Ananoff.
