Matías Carnero, un nacionalista espanyol ple d’oci als independentistes
Camil Ros i Matías Carnero tornaran a presentar candidatura per dirigir la UGT com a secretari general i president, respectivament, al congrés del gener. Així ho ha confirmat el propi Ros en una entrevista amb l’ACN en la qual ha reafirmat “la voluntat de continuar” al capdavant de l’organització, que és la segona amb més representació de Catalunya, pocs dies després que el líder de CCOO, Javier Pacheco, anunciés que no revalidarà el càrrec. En el que serà el tercer mandat de Ros i Carnero, el sindicat aspira a fer el ‘sorpasso’ a CCOO i ser primera força sindical. Segons ha dit, la tendència a les eleccions sindicals és positiva i “feia temps que no es veia”, fet que ha permès retallar del 4% al 2% la diferència amb CCOO.
Ros ha negat que la decisió del seu homòleg de CCOO, Javier Pacheco, de no optar a un tercer mandat per deixar pas a nous lideratges li hagi posat pressió perquè les dues organitzacions es regeixen per estatuts diferents. Segons ha recordat, en el cas de la UGT -sindicat fundat el 1888- els tres mandats es poden fer sense que hi hagi motius extraordinaris que els justifiquin.
“La nostra voluntat és presentar-nos a la reelecció”, ha dit, referint-se a ell mateix i a Carnero. Tots dos van ser nomenats el març del 2016 i van revalidar el càrrec el desembre del 2020.
Ros ha assegurat que aquesta voluntat de continuar “no està concretada” perquè els candidats a la direcció del sindicat amb més de 130 anys d’història no han de recollir avals prèviament i es presenten directament al congrés, que començarà el 21 de gener.
La confirmació se suma a la del secretari confederal, Pepe Álvarez, que va ser secretari de la UGT de Catalunya abans que Ros i que ha expressat que vol continuar al capdavant de la organització al congrés que se celebra el 25 de novembre.
“En els propers anys ens agradaria ser la primera força sindical de Catalunya i la tendència cap aquí es marca però s’ha de veure”, ha afirmat. Tot i això, Ros ha posat en valor el model d’unitat sindical entre les dues forces majoritàries i no la rivalitat entre les dues sigles. “És un model que ha aconseguit el salari mínim, la reforma laboral, l’acord de pensions, l’ingrés mínim vital, la gestió de la covid”, ha exemplificat, tot dient que mai s’havien “aconseguit tantes coses en tan poc temps” per part dels sindicats. El proper objectiu que es marca és la reducció de la jornada a 37,5 hores la setmana.
