El ple del Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat no admetre a tràmit les recusacions formulades contra la magistrada Concepción Espejel i el magistrat Enrique Arnaldo per part dels líders independentistes. La interlocutòria del ple rebutja les 33 recusacions plantejades en diverses causes pendents, al·legant que no és possible excloure els dos magistrats recusats, ja que el tribunal quedaria sense el quòrum de vuit magistrats exigit per resoldre.
En la resolució s’indica que “la salvaguarda de l’exercici de la jurisdicció constitucional reclama, i justifica alhora que, per dictar aquesta resolució, no s’hagi d’excloure de la conformació del ple cap dels seus magistrats presents”, “ja que a la defensa de la jurisdicció del tribunal tots els seus magistrats estan cridats, sense que es puguin fer distincions entre els magistrats recusats i els abstinguts”.
El ple, a més del rebuig dels motius de recusació basats en meres afirmacions “òrfenes de tot suport en fets concrets”, descarta “que es pugui fonamentar un dubte legítim d’imparcialitat sigui per l’exteriorització jurisdiccional d’un criteri jurídic en resoldre un procés o en discrepar del que es resol a través de la formulació d’un vot particular, sigui per les manifestacions abocades a publicacions acadèmiques o en articles d’opinió abans d’haver adquirit la condició de magistrat”. S’afirma que “no només el Constitucional sinó també la resta de tribunals jurisdiccionals han de ser integrats per jutges que no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració”.
La decisió del tribunal, davant del cúmul de recusacions plantejades, dedica un fonament específic a posar de manifest la legitimitat d’origen dels magistrats del TC, en ser elegits pels tres poders de l’Estat, fet que es “projecta en la pluralitat de perspectives jurídiques que conflueixen en les deliberacions i les decisions de l’òrgan col·legiat, expressió de la idea de pluralisme polític”.
Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa van demanar fa uns dies la recusació d’Espejel i Arnaldo, que van prendre possessió el 18 de novembre. Les defenses consideren que els dos nous magistrats han pres posició “reiteradament” sobre diverses causes que els afecten, especialment pel que fa a l’1-O. Per exemple, afirmen que Arnaldo va arribar a signar un manifest on es demanava que caigués “tot el pes de la llei” sobre els recusants per l’1-O.
Entre d’altres, la defensa afirma que Arnaldo s’havia posicionat anteriorment sobre la situació dels recusants. Posa com a exemple que va considerar “malalts del sectarisme” els que discrepaven de la decisió de fiscalia d’interposar una querella per delicte de rebel·lió contra els polítics catalans i les manifestacions que fa en el seu darrer llibre o en altres àmbits. En resum, la defensa afirma que són “innombrables” els cops que Arnaldo ha posat de manifest la seva “absoluta manca d’imparcialitat” sobre la causa.
A més, sosté que concorre en Arnaldo un argument més, ja que va prejutjar durant la causa diverses qüestions relacionades amb l’objectiu dels recursos d’empara presentats pels recusants, per exemple pel que fa al procés sobre la immunitat parlamentària dels mateixos.
També sosté que hi ha una relació d'”amistat” entre aquest magistrat i el que era fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i amb el president de la sala segona del Supremo, Manuel Marchena; així com amb el lletrat de la Junta Electoral Central, Manuel Delgado-Iribarren. A més, considera que existeix una “estreta relació” amb el PP, “responsable” de la seva promoció al càrrec de magistrat.
En el cas d’Espejel, apunta la seva anterior condició de presidenta de la sala penal de l’Audiència Nacional, càrrec durant el qual va tenir una participació directa o indirecta amb alguns plets de les causes que afecten els recusants. Menciona també l'”estreta vinculació” amb el PP i la seva afiliació a l’Associació Professional de la Magistratura, que ha demostrat una “bel·ligerància desmesurada” contra els recusants.
Per últim, interpreten que s’estaria incorrent en una “vulneració dels drets fonamentals” al jutge ordinari predeterminat per la llei, a un procés públic en plena igualtat i amb totes les garanties, el dret a un tribunal imparcial, el dret a un efectiu recurs i, en definitiva, a l’existència d’una veritable tutela judicial efectiva en el si d’un procediment just o equitatiu, recollits a la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 (art. 10), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966 (arts. 2.3 i 14.1), al Conveni Europeu dels Drets Humans de 4 de novembre de 1950 (art. 6, 13 i 14), a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 12 de desembre del 2007 (art. 47), i a l’article 24 de la Constitució Espanyola.
